Nova condemna a un cantant de rap. Ahir, Valtonyc; avui, Hasel; demà, qui? Sense entrar a valorar el que diuen, reciten o canten (és un gènere no gaire definit des d’aquest punt de vista), ni èticament ni estètica, és completament inadmissible que a algú el condemnin a dos o tres anys de presó per fer el que han fet aquests nois. No es tracta d’una mesura correctiva individual (que hauria de ser molt menor en el cas de que se la mereixessin, que poso en dubte), sinó d’una severa advertència a la societat en general perquè ens ho pensem dues vegades, ens callem, ens autocensurem, ens… Parafrasejant Bertold Brecht en temps del nazisme, primer hauran anat contra els rapers i no haurem protestat prou, després vindran periodistes, escriptors, qualsevol persona que es dediqui professionalment o per mera afició a publicar idees, opinions o expressions de tota mena, i seguirem sense fer sentit prou la veu, fins que arribi un dia que ens tocarà a qualsevol de nosaltres, i ja serà massa tard per tots. La llibertat d’expressió corre perill. Una llibertat que està en la base i és la raó de ser de la modesta aportació de nosaltres, els blocaires. Per tant, tota la solidaritat davant aquestes mostres d’intolerància i d’autoritarisme que està patint la societat i que crèiem, equivocadament, cosa del passat. No callarem.
[Imatge: youtube]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El poema és de Martin Niemoller, no de Brecht
El poema no és d’en Brecht: http://www.redaccionpopular.com/articulo/sobre-la-increible-historia-de-un-poema-que-bertolt-brecht-nunca-escribio
Atentament, i bon dissabte