Aué hè sèt cents ans dera signatura dera Querimònia, un tèxte a on Jaume II confirme es drets e privilègis dera Val d’Aran. Per exemple, eth paragraf XIII, que confirme ua sòrta d’autonomia er era resolucion de determinadi plets, ua lei “bona, rasonabla e justa”:
“Tanben en çò que hè ath capítol segontes eth quau es òmes dera comunautat auien era possession, er usatge, era consuetud e eth costum que se quauqu’un des òmes dera nomentada comunautat, herie a un aute o le trucaue, damb sang o non, que se podesse arténher era patz e era concòrdia d’ua manèra amigabla, sense que siguesse dada o aplicada era lei per part nòsta, se deuant nòste o des nòsti oficiaus non siguesse requerida, quina causa demanèren que les siguesse restituïda intègrament. Atau determinam establir entath benestar e tranquille estat d’aguesta Val que sigue conservada aguesta ordinacion, hèta per adès nomentat rei de Malhòrca, quan auie eth domeni dera Val e, a mès, en demanà-la es òmes dera nomentada Val, coma ja s’a dit, siguec acceptada per eri coma ua des sues leis, era quau tanben nosati jutjam coma bona, asonabla e justa e, com ja s’a dit, la confirmam.”
[a sota, versió en català]
Avui fa set-cents anys de la signatura de la Querimònia, un text on Jaume II confirma els drets i privilegis de la Vall d’Aran. Per exemple, el paràgraf XIII, que confirma una mena d’autonomia en la resolució de determinats plets, una llei “bona, raonable i justa”:
“També pel que fa al capítol segons el qual els homes de la comunitat tenien la possessió, l’ús, la consuetud i el costum que si algun dels homes de la esmentada comunitat feria un altre o el colpejava, amb sang o no, que es pogués aconseguir la pau i la concordia d’una manera amigable, sense que fos donada o aplicada la llei per part nostra, si davant nostre o dels nostres oficials no fos requerida, la qual cosa demanaren que els fos restituïda íntegrament: així determinem establir per al benestar i tranquil estat d’aquesta Vall que sigui conservada aquesta ordinació, feta per el abans esmentat rei de Mallorca, quan tenia el domini de la Vall, com ja s’ha dit, fou acceptada per ells com una de les seves lleis, la qual també nosaltres jutgem com a bona, raonable i justa i, com ja s’ha dit, la confirmem.”
