Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Amb la recepció del primer panflet polític, que avui m’he trobat a la bústia, dono per oberta la pre-campanya electoral, aquest sinuós període en què no se sap ben bé què és propaganda i què no, quines coses poden dir els partits polítics i quines no.
El paperet de marres mostra en portada (són quatre pàgines a tot color) la Virgínia Photosop Forns, candidata de Convergència, presentant-se com la “primera alcaldessa” de Tarragona. Ai, carai. Ahir l’alcalde encara era Josep Fèlix Ballesteros, però potser aquesta nit s’ha perpretat, amb nocturnitat i traïdoria, una moció de censura per donar la vara a la cap de llista convergent. Vull creure, més aviat, que els nostres amics (o així) de CiU van com una moto, avançats en el temps, i ja proclamen com una realitat el que només són uns desitjos que les urnes hauran d’aprovar en el seu moment.
A l’interior de l’opuscle carrega contra la gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat assegurant que “no s’ha fet res” (amb lletres ben grosses). Em permeto discrepar d’aquesta afirmació, perquè precisament la gestió del patrimoni és de les àrees més ben portades pels successius equips municipals, primer amb la Mercè Martorell i després amb la Rosa Rossell. Quina casualitat que totes dues, malgrat la bona feina feta, hauran acabat sortint per la porta del darrera de l’Ajuntament.
Al dors del prospecte, Forns dóna cinc raons per la qual vol ser la nostra alcaldessa. Vol ser. Això confirma les meves sospites de que encara no ho és. Carrega contra el PSC que “arruïna Tarragona” i diu que ella encapçala una alternativa responsable i seriosa, i bla, bla, bla.
Sí, sí, responsable i seriosa. De moment, Victòria Forns, que també és diputada al Parlament (no ho sabíeu, oi?), ha votat en contra de l’esmena de Solidaritat Catalana per ampliar a tota Catalunya, i doncs a Tarragona, una moció finalment aprovada per blindar les polítiques socials de Barcelona. O sigui, la diputada Forns no ha tingut cap inconvenient, seguint les instruccions de la seva formació, en defensar els interessos de Barcelona però no els de Tarragona.
Per molt que la maquillin, per molt que la retoquin digitalment, continua essent una digna representant de la vella política. Potser el 22 de maig la ciutadania començarà a passar-los comptes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó però no tota. La diputada en qüestió -i tot el Parlament- no ha pogut votar cap esmena de solidaritat perquè el que presentava la moció, el PSC, no les ha acceptades. La moció només es podia votar o rebutjar tal com era. Abans de donar lliçons, aprèn.