Les aigües turbulentes

Vilaweb ens convida a explicar per què volem que perdi Espanya a la final de diumenge que ve. Hi ha raons polítiques i personals. Desitjo que la selecció espanyola perdi perquè l’estat al qual representa usa el campionat i els resultats futbolístics com una fenomenal (i molt efectiva) mostra de nacionalisme banal, mentre que prohibeix de manera expressa l’existència d’altres seleccions nacionals diferents de l’estatal. No em molesta tant que la roja existeixi (i guanyi o perdi) com que no ho pugui fer la catalana. És aquesta correspondencia entre subjectes competitius i estats (i només estats) el que em treu de polleguera: des dels Jocs Olímpics fins al Festival d’Eurovisió, a tot arreu traient la bandereta dels collons i obviant que representa una nació amb la qual no ens idenfifiquem milions de ciutadans.

Com a resultat d’això, visc cada edició del Campionat del Món de Futbol amb un considerable nerviosisme i maldo per abstreure’m tant com puc. Admeto que potser exagero, però és superior a mi. La meva salut mental m’ho demanda: fora notícies, fora pantalles, intento aïllar-me dels insufribles gol!, els petards o les trompetes aquelles (bubucelas, es deien?). Parlant de Sudàfrica, aquell any (2010) ja vaig tenir l’oportunitat de defensar Argentina, però en aquella ocasió no va poder ser. Veurem si diumenge hi ha més sort.

Hi ha una altra raó més personal perquè vull que guanyi Argentina. Tinc avantpassats propers d’aquella república estimada per tantes coses. Que per què vull que perdi Espanya? Quines preguntes!

[Imatge: Facebook]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!