Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’accident de la central nuclear de Fukushima, conseqüència del terratrèmol que ha patit el Japó recentment, ha posat al primer pla de l’actualitat mundial, i de quina manera, el tema de la seguretat d’aquesta energia.
La realitat és tossuda. Fa molts anys que s’està dient que l’energia nuclear, que té alguns avantatges evidents, no és prou segura. Ho digués el més prestigiós dels enginyers o el més esparracat dels ecologistes, sempre sortien “experts” a sou assegurant-nos que no havíem de patir per res, que tot estava sota control. Doncs aquí el tenim, el control. A Fukushima porten no-sé-quantes explosions (d’hidrogen, sembla ser), producte del sobreescalfament de matèria radiactiva que amenaça amb derretir els compartiments que la protegeixen per escampar-se per l’aire que respirem o disoldre’s en l’aigua que, d’una manera o altra, ens arriba a les boques.
Quan va passar allò de Txernobil, el món va reaccionar amb preocupació, però seguida d’una certa displicència. Total, l’accident es va produir en una central obsoleta situada en un remot lloc d’una república soviètica. Semblava que quedés lluny de tot arreu. Ara és diferent, perquè afecta al Japó, tot control i ordre, un país on figura que tot funciona bé. Ara és quan Europa s’ha posat les piles, disposant revisions i proves diverses per assegurar-se que les nuclears d’aquí compleixen els mínims. Però no havíem quedat que ho eren, de segures? Doncs resulta que no.
Ha arribat el moment de començar a parlar seriosament de superar l’energia nuclear i d’apostar per altres formes més netes i segures de fer anar el món. Un món que sembla que només aprèn a base de mastegots com el que, en forma de desgraciat tsunami, ha patit el bon poble nipó.
Respon a ntne Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El debat de l’energia
nuclear s’ha acabat.
Ara el debat és simplement econòmic.
Tots
aquells que defensin continuar amb l’energia nuclear, el que en
realitat diuen, és que la vida humana (o la salut humana) tenen
preu, i el que és pitjor, és que estan disposats a
pagar-lo.
Salutacions.