Quan es parla de posar límits a les potencialitats d’internet sempre apareixen sectors oposats (a tot el món els Anonymous i sense anar més lluny els nostres Pirates, així es fan dir) que sota el lema d’allò tan repetit de “no es poden posar portes al camp” pretenen, en realitat, una mena de barra lliure. Ja se sap, tothom ho vol tot, ho vol ja i ho vol de franc. Doncs no podrà ser.
No seré jo qui qüestioni internet com un espai d’absoluta llibertat d’expressió i d’accés democràtic de tota mena de continguts, però insisteixo que els drets no són absoluts. Caldrà, doncs, que els estats prenguin decisions (no sé ben bé quines) que impedeixin que qualsevol espavilat, i penso en l’autodenominat Kim Dotcom, el cap de Megaupload, monti el seu xiringuito informàtic i acabi gaudint d’un estil de vida hortera i excessiu, cadillacs roses inclosos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!