Les aigües turbulentes

Rient, rient, aquest bloc compleix avui quinze anys. Un número més o menys rodó. Poc em pensava que arribaria tant lluny en el temps quan, el 27 de gener de 2007 i apadrinades per Simon & Garfunkle, Les aigües turbulentes van iniciar la seva successió d’apunts. Uns de caire personal, uns altres d’opinió sobre l’actualitat turbulenta, mai més ben dit; uns seriosos i a vegades indignats, uns altres irònics o pretesament còmics, fins i tot amb ben poca gràcia; uns que tingueren els seus minuts de glòria (amb multitud de visites o de comentaris) i altres massa desaparcebuts. Sempre redactats amb el màxim respecte cap els lectors i amb una buscada pulcritud formal; sempre publicats amb un doble ànim: donar sortida a una íntima necessitat d’expressar-se (hi ha alguna cosa de terapèutic a l’hora d’engruixir el que no deixa de ser un diari personal) i contribuir a l’excel·lència de la llengua, de la blogosfera catalana i del digital que ens acull.

Quinze anys després, i a un ritme més pausat, el bloc segueix en plena forma. Casi 2.400 apunts publicats i milers i milers de visites (els dos canvis en els comptadors impedeixen d’establir-ne una xifra exacta) certifiquen que Les aigües turbulentes no van ser una flor d’un dia ni una esbravada destinada a llanguir entre el desànim personal i la indiferència dels potencials lectors. O dit amb aquella expressió tan catalana que convindria reviscolar: a fer una arrencada de cavall i una frenada de somera.

Com ja he informat en altres ocasions, tinc per costum autoeditar els reculls d’apunts cada any i mig o cada dos anys. Amb motiu del quinzè aniversari de les meves turbulències, tinc el goig d’anunciar que acabo d’enllestir el dotzè llibre, titulat Toc d’alarma, igual que un dels apunts que conté. Fa referència a una expressió, que em va fer molta gràcia, sentida a la televisió per referir-se al toc de queda durant l’estat d’alarma, i és que el llibre comprèn des de l’abril de 2020 (acabament del confinament “dur”) fins el desembre de 2021 (quan vam donar pas a l’any dels dos aneguets, en què esperem que el covid acabi sent “una grip qualsevol” com es deia de bon principi). Ah! Aquest i tots els llibres anteriors es poden comprar a Bubok. Animeu-vos! No em faré ric, naturalment, però sempre fa il·lusió saber que estàs a les lleixes de la casa d’algú.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!