Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
La decisió personal de Puigcercós d’apartar Carod de les llistes electorals d’Esquerra i d’un tercer govern tripartit, si aquest arriba, és un altre exemple (i van…) de com la mala praxi de la política dels nostres dies ha calat també, irremissiblement, al veterà partit.
El milhomes de Ripoll decideix, com si fos un porter de discoteca, qui entra i qui no entra a la restringida llista de candidats amb possibilitat d’obtenir un escó quan arribin els comicis: tu sí, tu no… No havíem quedat que Esquerra (coneguda abans com ERC) era un partit democràtic, assembleari i no sé quantes coses més? Doncs a què ve posar tant de manifest que els càrrecs o les oportunitats de tenir-lo depenen no ja d’un aparell orgànic sinó d’una única persona? Aquest cesarisme té res a veure amb el republicanisme?
L’argument de que cal renovar les llistes electorals del partit (manera fina de dir que Carod-Rovira ja està amortitzat) podria ser plausible, però la decisió final correspon a la militància. Ella té l’última paraula sobre si el de Cambrils mereix o no seguir representant el partit per a les funcions o els càrrecs a què vulgui optar.
No anem bé, Esquerra. Millor dit, fa molt de temps que no anem bé, Esquerra. Som com som, no hi ha cap mena de dubte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!