Les aigües turbulentes

El 17 de febrer passat, i d’acord amb la Resolució 7/2025 de la Sindicatura Electoral, Jordi Domingo Garcia-Milà restava proclamat president del Consell de la República. L’advocat havia estat cònsol major del Consolat del Mar i té una llarga carrera d’implicació en iniciatives independentistes, especialment de caire jurídic i diplomàtic. Actualment està vinculat a dues institucions tan representatives com el Barça i la Universitat de Barcelona. Coneix a fons el Consell que ara presidirà pel fet d’haver estat president de la seva Sindicatura. Amb el seu currículum, veterania, prestigi i tarannà dialogant, la presidència de la institució garant de l’esperit d’octubre de 2017 queda en les millors mans possibles.

La victòria de Domingo va ser, a més, incontestable. Les vaporoses acusacions d’irregularitat per part dels seus rivals no van fer cap favor a la causa que diuen defensar i l’únic que van aconseguir és, de nou, afegir frustració als que seguim il·lusionats en què l’independentisme uneixi esforços i deixi de protagonitzar espectacles de vergonya aliena. Els gairebé dos terços de vots de Domingo són, sens dubte, un missatge claríssim que els registrats (en nombres absoluts i relatius semblants a les eleccions de 2023) adrecen al Consell i a la nació. També són altament significatius els resultats obtinguts pels altres dos significats contendents: un 22% per la representant d’una facció dels Consells Locals, amb una concepció completament equivocada del que és i ha de ser el Consell (un mal que des d’aquestes pàgines fa anys que estic denunciant) i un 9 % per qui es presentava avalat per l’experiència però que no ha estat capaç de donar explicacions prou convincents dels tripijocs de què se l’acusava. M’alegro per aquesta darrera derrota pel que té de veredicte inapel·lable contra un tipus de polític i de maneres de fer que l’independentisme vol deixar definitivament enrere.

President Domingo: us desitgem tota mena d’encerts en el bienni que enceteu. Els maldecaps, començant pels de tipus econòmic, que us trobareu no han de ser un obstacle sinó un esperó i un estímul per posar ordre al Consell (el foc nou amb què basàveu la vostra campanya) i reprendre la feina tant territorial com internacional per encarrilar novament l’independentisme cap al seu objectiu final. Sort i encerts!

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!