Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Torno d’una conferència a la biblioteca pública de Tarragona sobre aspectes poc coneguts d’Antoni Gaudí, a càrrec de l’investigador riudomenc Joan Torres Domènech, autor del llibre El Gaudí que no ens han explicat. Com ha recalcat el conferenciant, el Gaudí artista i creador, barceloní i universal, ha deixat en un segon lloc el Gaudí home del Camp de Tarragona. Torres s’ha entretingut a rebuscar en arxius i hemeroteques tot el que fes referència a l’arquitecte i intentar així posar llum sobre aspectes poc coneguts o polèmics de la seva vida abans d’esdevenir el gran artista que va acabar essent, des de la seva ascendència familiar fins al molt controvertit assumpte del lloc de naixement del geni, si Reus o Riudoms. La seva intenció ha estat igualment refutar teories estrambòtiques que en determinats moments ens han presentat un Gaudí maçó, espiritista, il·luminat o consumidor d’al·lucinògens (hi ha gent molt agosarada, i no només a l’Institut Nova Història de Catalunya).
La gran aportació de Torres a la biografia de Gaudí és la seva afirmació que el Teatre Metropol de Tarragona no és ben bé una obra de Josep Maria Jujol com sempre s’havia cregut, sinó que va comptar amb la participació directa de Gaudí, anant més enllà que un simple assessorament a Jujol, llavors un arquitecte encara inexpert i més preocupat per l’ornamentació del teatre que de les seves bases estructurals. Les tesis de Torres tenen una base documental, bé que discutible al meu entendre (una referència de la inauguració del teatre al diari La Cruz i poca cosa més). L’autoria del Teatre Metropol sembla cridada a unir-se al lloc de naixement de Gaudí com a temes susceptibles de provocar vives polèmiques. El col·loqui posterior a la conferència ha derivat en un seguit d’intervencions, a quina més apassionada, a càrrec d’historiadors i estudiosos que han defensat les seves posicions com si els anés la vida.
Curiosament, Torres, riudomenc, no es pronuncia sobre la qüestió del naixement, és més, ho considera intranscendent. No són de la mateixa opinió els seus convilatans, ja que encara està esperant poder presentar el seu llibre a Riudoms, després de molts mesos de demanar-ho, sense èxit; fins aquí arriben les petites misèries humanes disfressades de batalles de campanar. Molt típic del Camp de Tarragona, sigui dit de passada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Sr. Jordi,
Gràcies per dedicar-me un espai en el vostre blog i donar la vostra opinió. No era la meva intenció que la xerrada se centrés en la qüestió del Metropol. Només em sentia obligat a esmentar-ho perquè em trobava a Tarragona. Us asseguro que el llibre conté informacions més interessants que aquesta. Ja vàreu veure que em fou impossible poder parlar realment del llibre, perquè algunes persones van decidir reventar la conferència. L’únic que me’n penedeixo és haver dit en diverses ocasions: “Compreu el llibre”. La frase justa hauria estat: “Llegiu el llibre”, ja que ha estat adquirit per més de 100 biblioteques de tot Catalunya. M’agradaria que vós ho féssiu per treure el gust amarg de la xerrada. No us ho recomano per vanitat, sinó perquè porto gairebé un any promocionant el llibre i he rebut moltes alabances, fins de centres universitaris i de gaudinistes de gran prestigi.
Em teniu a la vostra disposició per tot el que em vulgueu comentar o preguntar. Us contestaré gustosament a tots els vostres dubtes o suggeriments.
Agraïdíssim de fer un comentari en el vostre blog.