Les aigües turbulentes

Dilluns, 10 de maig de 2021, una data important pel que ha passat. Se n’ha parlat, és clar, però em temo que no se li ha donat prou transcendència. Em refereixo a que avui s’ha acabat el monopoli de la Renfe a la xarxa d’ample ibèric de l’estat espanyol. Des d’avui els flamants trens de la francesa Ouigo uneixen la capital amb Madrid. La notícia és doblement satisfactòria, primer perquè una companyia francesa, és a dir, no espanyola, presta serveis ferroviaris; les alternatives a tot allò que acabi amb la E d’Espanya són benvingudes. I segon perquè comença la liberalització en un sector bàsic de l’economia que ja feia anys que hauria d’estar present en les nostres vides.

Acaba doncs un monopoli que s’inicià el 1941, amb la creació de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles, producte de la fusió de totes les companyies i xarxes existents (la MZA, la del Nord i altres), una decisió, tot cal dir-ho, encertada atès el deplorable estat de les infraestructures ferroviàries de resultes de la guerra de 1936-1939. La nostra “entranyable” Renfe comença a cedir protagonisme a actors alternatius que segurament ho faran millor i que, al seu torn, faran espavilar la veterana companyia. És possible que fins i tot decideixin canviar-li el nom com una aposta estratègica de renovació. Ves que no l’encerti i deixi de tenir sentit aquella facècia de la nostra joventut quan, com ara, ens deixava mitja hora tirats entre dues estacions o baixadors (Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados).

Ja podem anar en Renfe o en Ouigo, segons les manies de cada un. Aquesta és la veritable llibertat!

[Imatge: elconfidencial.com; foto Reuters]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!