Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

29 de novembre de 2013
2 comentaris

Per segons què tot són presses (adéu a Canal 9)

Poca cosa a afegir a tots els comentaris i impressions abocats les darreres hores sobre el tancament de la ràdio i televisió valencianes. La seqüència dels fets, on no hi han faltat la ràbia, la impotència, l’emoció i la solidaritat, però també el surrealisme, ha estat seguida amb fidelitat notarial i rigor periodístic pels encara treballadors de la casa, en un impressionant exemple del que ha de ser un mitjà de comunicació al servei públic. Un mitjà de comunicació que avui ha quedat mut i en negre, literalment, víctima d’una nefasta gestió empresarial i d’un indissimulat objectiu polític, que persegueix la desaparició de tot allò que els pot fer nosa.

L’acabament de RTVV ha estat especialment cruel per la cínica rapidesa amb què ha estat executat. Per segons què tot són presses. En vint-i-quatre hores van aprovar la llei autoritzant el “telecidi”, van editar un número extraordinari del Butlletí Oficial i aquesta nit ja entrava la policia i aquest pintoresc personatge anomenat Paco Telefunken. Pim, pam!

Tota l’oposició s’ha conjurat per ressuscitar l’ens de Burjassot quan arribin al poder. Desitgem fervorosament que així sigui ben aviat i que s’acabi ja el malson de la gavina.

[Imatge: www.laplanaaldia.com]

  1. Els valencians ja hi estem acostumats a l’esperit pioner i innovador de la nostra classe política. Malauradament els polítics valencians ho són, de pioners i innovadors, precisament en corrupció, manipulació, autoritarisme, desgavells, … La realitat supera a la ficció. Quina serà la següent institució a caure? No oblidem que el València CF es troba en fallida econòmica per culpa d’una gestió nefasta i que la Generalitat Valenciana va acceptar ser el seu avalador davant els bancs. Bé, no cal que patim. El que hem de fer com a bons valencians és confiar cegament en el Molt Honorable Alberto Fabra, qui és capaç de tot per tal de salvar l’Estat del benestar, com ell no es cansa de repetir. Encara que per a això siga necessari acabar amb el nostre autogovern, la nostra llengua i la nostra cultura. Això és digne d’un gran estadista. Quin orgull.

Respon a OLIVA Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!