Les aigües turbulentes

La Feria del Libro de Las Palmas, de la qual vaig parlar en l’apunt de la setmana passada, va cloure ahir les seves portes després de sis dies de programa atapeït d’activitats literàries i lúdiques. Per dues vegades em vaig deixar caure per San Telmo per gaudir de l’animat ambient ciutadà, fer algunes adquisicions i assistir a dues presentacions de llibres, a càrrec de segles mediàtics autors.

Un d’ells era Joaquim Bosch, el jutge valencià que s’ha fet popular ja que atèn amb gran empatia les peticions de comentaris jurídics que li formulen les diverses cadenes televisives estatals, i ho fa amb la mateixa claredat i senzillesa que gastà dissabte a la carpa de la Feria. Ha tret un llibre que parla d’un tema de rabiosa actualitat, la corrupció, i es titula La patria en la cartera, un recorregut històric, des del franquisme fins a l’actualitat, d’aquest autèntic càncer de l’estat, sense pairó al món que, com l’autor no es cansa de repetir, no té una causa geogràfica, genètica o psicològica que el faci inevitable sinó que té solució aplicant les mesures adequades (que han d’aprovar, ai las, els mateixos que ara es beneficien del joc brut). La segona presentació de llibre, diumenge, va anar a càrrec de Pilar Eyre, la veterana periodista de la premsa del cor, especialitzada en la reialesa espanyola, que s’ha tret aquest barret per posar-se el de novel·lista i oferir als lectors Cuando eramos ayer, un relat semibiogràfic sobre les relacions familiars i socials a la dècada dels 60 i 70, un tema que, diu l’autora, no s’ha treballat gaire al ser ocultat per l’evident interès que sempre ha suscitat la faiçó més política i ideològica d’aquells anys. Encara que ella havia vingut a parlar del seu llibre, com aquell egòlatra madrileny, inevitablement les preguntes de presentadora i públic van desviar-se a les cuites de l’emèrit, la família i la vigència de la institució que encarnen. Pilar Eyre és una dona molt professional i seriosa, va respondre sense caure en ridícules diplomàcies però tampoc caient en la mentida o la tergiversació dels fets. Bosch i Eyre: dos exemples de rigor i honestedat en els seves respectives trajectòries professionals.

A la Feria del Libro m’hi vaig deixar alguns calerons. Aprofitant la presència del diari La Provincia, vaig contractar la subscripció digital. Per 35 mòdics euros anuals, puc accedir a tots els continguts de la pàgina web, evitant-me aquella frustració de començar a llegir una notícia (o article d’opinió) i veure com les línies es van fent il·legibles fins desaparèixer (que em recorda allò que passava amb el pixelat del porno del Canal+, els més grans ho recordaran). A la caseta de l’Academia Canaria de la Lengua, en fi, vaig adquirir dos volums sobre vocabulari canari del castellà; la parla canària, amb les seves especificitats lèxiques, gramaticals i fonètiques, pateix una regressió deguda, en part, a l’errònia convicció, tant dels propis interessats com de forans, que es tracta d’una modalitat “mal parlada” o digna de vergonyosa ocultació. Precisament aquest era el tema que encapçalava La Provincia de diumenge. Una qüestió aquesta que té un no-sé-què familiar…

[Imatge: publico.es, foto Vicente Lázaro Alegre]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!