Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

17 de maig de 2022
0 comentaris

Per amor a una ciutat: el canari mallorquí

A la plaça de la Concordia de Las Palmas un bust (a sota) obra d’Agustín Bautista recorda Baltasar Champsaur Sicilia (1856-1934), un escriptor i periodista poc conegut que passà part de la seva vida a Mallorca. Era fill d’un mariner francès. Estudià lletres a Montpeller i a Barcelona, però la vinculació més important amb el nostre país seria a Palma, on residiria durant dos períodes de la seva vida (1882-1897 i 1906-1911). Allí seria catedràtic de llengua francesa (prèviament ho havia estat a Girona), professor de la Institució Mallorquina d’Ensenyament (on coneixeria el polític Alexandre Rosselló i l’escriptor lul·lista Mateu Obrador), director de l’Escola Lliure i col·laborador de diverses publicacions insulars. Entrà en contacte amb el krausisme i amb corrents laicistes i socialistes de l’illa, que el conduiren a fundar el Centre Instructiu Obrer de Palma.  La seva producció literària el porta a publicar Àlbum de las cuevas de Artá y Manacor (1885), Limosna (1896) i Crestomatía francesa: Trozos recopilados (1898). Mostrà interès per la teosofia; el 1911 seria l’autor de La filosofía esotérica de la India. Participà diverses entitats de la societat civil de l’illa: formà part de la Junta Directiva de l’Ateneu, amb personalitats com el polític republicà Manuel Cirer, el científic Josep Monlau, Eusebi Estada (impulsor del ferrocarril) i l’abans esmentat Rosselló. També seria vicepresident de la Junta Directiva de la Creu Roja.

El 1911 tornà a Las Palmas on trasllada la seva càtedra de francès, que mantindria fins la seva jubilació. Allí publicaria altres obres relacionades amb les seves conviccions com Por el ideal socialista (1923), La escuela laica (1930, dreta) i La moral independiente (1931). Fou considerat el màxim teòric canari de l’escola laica. Enviudat, faria encara un darrer viatge a Mallorca, on escriuria Adelante, un llibre que es publicaria pòstumament el 1936, ja que morí el 1934 rodejat de la més alta consideració de la intel·lectualitat de l’època. Qui vulgui aprofundir en la seva biografia, existeix una tesi doctoral obra de Cristina Martí.

[Informacions extretes de Viquipèdia; imatges: senator42.blogspot.com, esculturasdegrancanaria.blogia.com (foto Vicente Díaz Melián), elculturaldecanarias.es]

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!