Les aigües turbulentes

Segurament el fill més il·lustre i conegut de Las Palmas de Gran Canaria sigui Benito Pérez Galdós. És curiós, dos dels escriptors més importants de les literatures castellana i catalana (Galdós i Guimerà, respectivament) eren nascuts a Canàries i tots dos les abandonaren per no retornar-hi mai més. En efecte, el 1862, quan només tenia 19 anys, Pérez Galdós marxà a Madrid a estudiar Dret i a fer-se aviat un nom com a escriptor, periodista i fins i tot polític d’idees avançades. La seva vinculació amb la ciutat natal fou, doncs, escassa: fundà un periòdic escolar (La Antorcha) i col·laborà en un altre (El Ómnibus) amb uns contes. Res més. Ja al final de la seva vida, malalt i cec, acceptaria concórrer a les eleccions del 1914 per Las Palmas com a candidat republicà i sortiria elegit diputat.

Durant anys corregué el rumor que l’escriptor s’espolsà el pols de les sabates en desembarcar a Cadis el 1862 per anar a Madrid, tot mostrant el seu menyspreu per la terra que el va veure néixer. L’infundi fou alimentat pels seus (nombrosos) adversaris i segurament està inspirat en el “de Ávila, ni el polvo” atribuït a Santa Teresa de Jesús. Galdós ho desmentí i al temps que recordava els seus orígens, però el fet és que el seu darrer viatge a Canàries fou el 1894. Malgrat el distanciament de l’escriptor en tots sentits, la ciutat el reivindica com si hi hagués viscut i treballat tota la vida, i ho fa fins a l’exageració. La casa on va néixer el 10 de maig de 1843, al carrer Cano, es va convertir en Casa-Museu el 1961 (dreta). Una placa, com no, recorda el fet històric. Es tracta d’un preciós exemple d’arquitectura domèstica canària del segle XIX, de dos nivells amb dos patis interiors i amb diverses estances moblades amb peces de les seves cases de Madrid i Santander. Allí podrem contemplar una molt coneguda pintura de Sorolla (dalt) que serví per il·lustrar els bitllets de 1.000 pessetes. A l’edifici del costat del Museu s’hi ha habilitat el Centro de Estudios Galdosianos, que conserva un fons bibliogràfic i documental de l’escriptor i que a la planta baixa custodia la primera estàtua que se li va erigir a la ciutat. Obra de Victorio Macho (1922), es tracta d’un escorç en pedra calcària que s’instal·là a l’antic moll de la ciutat, fet que comportà que s’erosionés  per acció del vent fins que es decidí reubicar-lo a la planta baixa del Centro de Estudios. Una rèplica d’aquesta estàtua, obra de Manuel Berhencourt, més resistent a l’aire lliure, s’instal·là el 1991 a la plaça San Telmo i des del 2008 als jardins de davant del teatre que des del 1902 (en vida seva) du el nom de l’escriptor (esquerra, abans es deia teatre Tirso de Molina). Més estàtues: a la plaça de la Feria, un conjunt monumental (1969) recorda Galdós, representat per una escultura de Pablo Serrano i per diverses cites extretes de la seva obra, un bust de Teo Mesa (2000) es pot contemplar al parc Doramas i una figura metàl·lica, de mida natural, es troba al parc de Don Benito, al barri de Schamann.

Aquest darrer parc no és l’únic espai urbanístic a la memòria del prolífic escriptor. El cèntric carrer Pérez Galdós, paral·lel al de Cano, és peatonal i al terra hi podem llegir noves cites del seu llegat literari, però hi ha més vies galdosianes. Sense moure’ns de Schamann, Doña Perfecta, Misericordia, Fortunata, Jacinta, Tristana… I al final del carrer Escaleritas, la rotonda Electra pateix diàriament un intens tràfec de vehicles. Per últim, l’institut de secundària Pérez Galdós, del 1925, és el successor del primer que es creà a Las Palmas (1916). Les rutes galdosianes per la capital grancanària, com es pot comprovar, són inacabables.

[Informacions extretes de Viquipèdia i eldiario.es/canariasahora; imatges: wikiart.org, sobrecanarias.com, eldiario.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!