Les aigües turbulentes

[Inicio avui una nova secció: “Per amor a una ciutat”, dedicat a reportatges sobre Las Palmas de Gran Canaria, el meu nou lloc d’adopció; el títol està manllevat del lema amb què el polític Jerónimo Saavedra concorregué a les eleccions municipals del 2007 (que guanyà), just quan vaig descobrir la ciutat]

En el moment d’iniciar una sèrie dedicada a motius d’interès d’una ciutat (llocs, persones, històries, notícies…) què millor que fer-ho en algun indret elevat on poder gaudir d’una panoràmica d’aquesta ciutat? A la capital grancanària aquesta funció correspon a la muntanya de San Francisco, situada just a sobre de la zona més antiga de la població. Des d’aquí podem contemplar, davant per davant, el barri de Triana, a la dreta, el de Vegueta (nucli fundacional, amb la catedral), a l’esquerra, el d’Arenales (ja que aquesta era la seva fesomia abans de ser urbanitzada), i al fons, l’oceà. Aquesta preminència feia d’aquesta muntanya (potser més aviat un cingle) una excel·lent talaia des d’on es controlaven tots els moviments, tant terrestres com marítims i per tant fou el lloc militarment més adequat per ubicar-hi diferents instal·lacions defensives.

Ja el 1599 l’indret fou estratègicament determinant per repel·lir, només amb tres canons, l’atac holandès de Pieter Van der Does. El 1601 s’inicià la construcció del castell de San Francisco o del Rey, a partir d’un projecte de l’enginyer Leonardo Torriani, el 1607 la Bateria de la Plataforma o Punta del Diamant, el 1612 el castell de la Mata (actualment Museu de la Ciutat) i el 1621 una fossa amb pont llevadís. El castell de San Francisco tingué funcions defensives fins al segle XIX, quan es decidí el seu enderroc, que no es dugué a terme. Finalment, serví com a presó militar. Avui en dia es troba en estat d’abandonament, malgrat ser declarat bé d’interès cultural (1949). La Punta del Diamant, anomenada així per la seva forma, és la bateria on estaven instal·lats els canons, segons han revelat els successius treballs arqueològics, que han posat al descobert diferents construccions des del segle XVI fins al XIX. Hi ha la intenció d’arranjar tot l’espai i que esdevingui un magnífic mirador de la ciutat, ara poc conegut.

Tot el conjunt de la muntanya es troba en un estat d’insòlit abandonament. S’hi pot accedir per un camí prou ben conservat, però sense cap mena d’indicació, com no sigui una placa instal·lada a l’inici de l’itinerari, amb una cita històrica. El que sí que hi ha és, mig amagat entre la vegetació, un monument de regust feixistoide commemorant la gesta d’Alonso de Alvarado, el governador de la ciutat que morí durant l’atac holandès abans esmentat. Una pintada canària anticolonialista se superposa al ditiràmbic text que recorda la gesta.

[Imatges: castell de San Francisco, plànol del castell de 1686, gravat representant l’atac de Van der Does]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!