Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

20 d'agost de 2022
1 comentari

Patriotisme, eficàcia, determinació

Trist en conèixer la notícia de la mort de Josep Espar i Ticó, un catalanista de pedra picada, un activista de primera hora i un impulsor, sense excessius protagonismes, algunes de les grans iniciatives culturals catalanes (el Cavall Fort, la discogràfica Edigsa, el diari Avui i tantes altres). D’Espar voldria destacar tres virtuts: el seu patriotisme sense reserves, sense afegitons, sense lletra petita; la seva eficàcia a l’hora de portar a terme els projectes polítics o culturals que es va proposar, en uns moments especialment complicats; i la seva determinació i valentia personals en alguns fets històrics rellevants. Patriotisme, eficàcia, determinació: tres llegats que Espar ens deixa i que l’independentisme, l’equivalent actual del catalanisme on Espar començà a lluitar, faria bé de recollir i fer seus. Si es podia fer als anys seixanta i setanta, també es pot fer ara.

[Imatge: elpuntavui.cat]

  1. Jo també ho crec:
    Catalunya Independent!

    Espar Ticó va ser eficaç.

    —-

    Aquest, sempre és el meu clam:

    “Complim el Mandat del 1r d’octubre i comprometem-nos en completar la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017. Portem la DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia, com ho va fer Kossovo per a la seva oficialització i aprovació internacional.

    ——————-

    Un bon camí per explorar en el nou món que s’està gestant. Tenim ànima, història i territoris …

    I jo, ja sóc un català lliure. Sóc censat des de fa anys, tot just quan creàrem el CxR i el seu cens de ciutadania republicana catalana.

    Qui vulgui ser esclau que vagi plorant i pidolant clemència …

    “el “ja-n’hi-ha-prou” serà el crit final quan diguem adéu a espanya”

    Doncs sí, Jo, Salvador Molins, ja he fet aquest pas i m’he censat al
    CENS DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.
    Sóc un català lliure! I junt amb els altres 102.580 catalans i en augment que fins avui ja han fet aquest pas de responsabilitat i d’alliberament, aquesta passa darrera d’unes altres passes, concretament el procés de Consultes, la Consulta del 9N, el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, legítim, legal, vinculant, corresponsable entre tots nosaltres, ara arriba la passa de l’apoderament, el no delegar la meva sobirania a ningú altre que a mi mateix, no vull que ni Puigdemont, ni Junqueras, per dir dos noms, em facin cap favor, no espero que m’ho facin ells, he de fer-ho jo! Sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú!

    Vaig votar, vam votar, vam guanyar, vaig guanyar, vam emetre un Mandat del Poble per al Poble, vaig emetre un Mandat del meu Poble per al meu poble, i ara tenim la INCIPIENT (que ja és i és vol manifestar) LA NOSTRA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT! la nostra i la meva.
    Qui no ho tingui clar que no ho faci, que no s’amoïni, que segueixi sent esclau d’Espanya, insultat d’Espanya, reprimit d’Espanya, subjugat, malmès, espoliat, multat, empresonat, espiat, … no cal que tingueu pressa els que dubteu o reboteu per despit o per sensació de fracàs o de sentir-vos enganyats per aquells a qui heu delegat i us han fallat com sempre.

    Jo crec que els convençuts hem de tirar milles, caminar, engegar motors, edificar aquesta incipient República Catalana Independent.

    Els 97, 98, 99.000 , … Dos cents mil, un milió
    censats al CxR … hem de començar i faria bé Puigdemont, Ponsatí, Comín i tots els altres comandaments d’inundar-nos de Consultes i altres tasques pertinents! Tenim ganes de marxa, … però sobretot no ens vingueu amb coses com anar donat voltes a la Monarquia de l’enemic del nostre Poble! No ens parleu d’aquells lladres, dels seus fills ni dels seus néts.

    Prou d’espanya!
    Lluny d’espanya!
    Ja! per favor!
    Vull i volem respirar sense espanya!

    Salvador Molins Escudé,
    Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC,
    Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002
    Amics de Josep Espelt, de Pere Esteve, Xirinacs, Mossèn Dalmau, Pare Hilari Raguer, de Jordi Camps … tots ells i més encara en la memòria.

Respon a Salvador Molins i Escudé Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!