Les aigües turbulentes

Aquesta tarda, per primera vegada a la meva vida, he tingut ocasió de parlar de tu a tu amb l’alcalde de la meva ciutat. Mai no ho havia aconseguit, ni amb Porcioles, ni amb Vilar, ni amb Banús (que m’expulsà del Saló de Plens), ni amb Recasens, ni amb Nadal, òbviament. M’he trobat pel carrer Josep Fèlix Ballesteros, quan ell anava camí de l’escola d’hivern del PSC, que es fa avui a Tarragona.

Des que és alcalde que no havia tingut l’oportunitat de parlar amb el Fèlix, a qui fa trenta anys que conec. Ha estat una conversa breu, previsible (què fas? com et va?) i sense abordar en cap moment qüestions polítiques, a no ser que considerem com a tal la seva afirmació de no voler estar en el càrrec més de vuit anys, “pel bé de la ciutat i també pel bé de la meva persona”, segons m’ha assegurat. Ho complirà? No en tinc cap dubte. No és com altres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!