Ahir, poques hores abans d’assabentar-nos de la tornada de l’exili i posterior detenció de Clara Ponsatí, acabava casualment de llegir el llibre de memòries de la consellera Molts i ningú. Si algun dubte em quedava de la seva fermesa i determinació, la seva actuació les darreres hores ha confirmat el que ja s’entreveu amb la
Ja es va colar en aquest bloc en una ocasió i em reafirmo en què és una de les millors pel·lícules que he vist a la vida. Em sembla que no fa falta explicar-ne gaires coses, però aquest apunt bé ha de tenir una certa extensió: som a la Judea romana i dos nens neixen
Avui és dimarts i per tant toca apunt dedicat a Las Palmas. I com que avui també és el Dia Internacional de la Poesia, heus-ne aquí una del més gran dels poetes adoptius de la ciutat, Tomás Morales (1884-1921): Puerto de Gran Canaria sobre el sonoro Atlántico, con sus faroles rojos en la noche
En política espanyola, sobretot els que ja tenim una edat, n’hem vist de tots colors però confesso que l’episodi Vox-Tamames segueix deixant-me en un estadi proper a l’estupefacció setmanes després de tenir-ne coneixement. Està clar que el partit d’extrema dreta necessita donar la nota de tant en tant: independentment que pugui ser considerat o no
La presentació de la nova campanya per donar corda al català ha de ser saludada, abans de qualsevol consideració, com una notícia positiva. Després de mesos i més mesos de tota mena d’inputs descoratjadors sobre la situació de la llengua (i ja se’m perdonarà l’ús de l’anglicisme), la Generalitat es decideix, per fi, a passar a
El Museo Canario, en col·laboració amb l’Autoridad Portuaria de Las Palmas, ha inaugurat avui dia 14 l’exposició “La Luz del Puerto. 140 años de la primera piedra del Puerto de la Luz como puerto de refugio”. L’exposició ha estat inaugurada per Diego López Díaz, president del Museo Canario, i Luis Ibarra Betancort, president de l’Autoridad
Sembla increïble, però en menys d’una setmana he viscut tres situacions personals amb un denominador comú: façanes i balcons que han posat en risc la meva integritat física. Primer, un carrer tallat a la circulació de persones per permetre als operaris retirar fragments d’una façana que amenaçava perill per despreniments als vianants, un dels quals
Avui ens hem assabentat de la mort de Lluís Navarro Miralles, professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili i impulsor de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona i de l’Arxiu del Port de Tarragona. El recordo com un molt bon docent als anys setanta, quan acudia a les seves classes a les aules de l’edifici
Què es commemora (o celebra, depèn) avui? El dia de la dona, de les dones o, incorporant els nous conceptes de l’arquitectura ideològica postmoderna, dia de les persones menstruants? Certament, el 8 de març arriba enguany caracteritzat per la desorientació, desunió, fins i tot enfrontament, en la gran família del feminisme. Vilaweb se’n fa ressò avui mateix,
Las Palmas no es lliura de les agressions al seu patrimoni històric i mobiliari urbà. La darrera mostra d’incivilitat, per la significació de la peça atacada i la visibilitat que comporta la seva situació, han estat les pintades a l’escultura “La espiral del viento”, de Martín Chirino. Es tracta d’una enorme peça metàl·lica, en forma
L’avinguda Mesa y López, la més concorreguda i comercial de la capital grancanària, presentava ahir un aspecte especialment animat i expectant: una considerable cua de gent cridava l’atenció. Alguna cantant popular o algun escriptor signant desinteressadament autògrafs?, regalaven duros a quatre pessetes? No! Esperaven l’obertura d’una caravana de formes aerodinàmiques i d’un cridaner vermell ataronjat.
Avui dimarts 21 és festiu a Las Palmas. Oficialment és el Dimarts de Carnaval i figura que hauria de ser el darrer dia de les celebracions del carnestoltes ja que és la vigília del Dimecres de Cendra. Però en una ciutat (i un arxipèlag) on aquest esdeveniment té tanta significació social i ciutadana (i per
Si jos fos espanyol i d’esquerres estaria bastant contrariat, decebut, fins i tot emprenyat amb l’esquerra espanyola, a la que probablement hauria confiat el meu vot. Ja fa molts anys que dona motius per estar-ne, de contrariat, decebut i fins i tot emprenyat, però el darrer ens el va donar abans d’ahir, amb l’aprovació de
La cultura canària torna a estar de dol. Demà farà una setmana que morí l’humorista Manolo Vieira, pocs dies després de fer-ho també l’escriptor Alexis Ravelo. Ambdós compartien, a més d’haver nascut a Las Palmas, el fet d’haver rebut recentment el títol de Fill Predilecte de Gran Canària, el primer ja a títol pòstum. Vieira
“Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona, i la seva festivitat se celebra el 13 de febrer. Segons la tradició, va ser martiritzada durant la persecució cristiana a l’Imperi Romà. La seva relació amb la ciutat és molt antiga i es remunta a l’època medieval, quan Santa Eulàlia es va convertir en una de les patrones