[Abans d’entrar en matèria, per a aquells que voleu adherir-vos a la candidatura de Tarragona Capital de la Cultura 2016 i no us és possible fer-ho personalment, hi ha el recurs de fer-ho per internet, a la web de Tarragona 2016.] Esperant la possible nominació del 2016, Tarragona celebra enguany un altre esdeveniment important: l’Any Jubilar, és
La ciutat de Tarragona és una de les candidates a Capital Europea de la Cultura per al 2016. Aquest esdeveniment, iniciativa de Melina Mercouri, ministra grega de Cultura, dóna a dues ciutats europees durant un any l’oportunitat de projectar la seva imatge a tot un continent, atreure molts visitants i ser l’escenari de les activitats culturals més
No, l’apunt no va de recursos hídrics (sic) ni de primàries als partits: va de llengua. Aigües tèrboles que cal fer tornar al seu curs: així titulava el seu post d’ahir en Raül Romeva. L’he hagut de corregir, ja que pel context de l’article, quedava clar que volia dir “aigües turbulentes”, igual que el meu
La coincidència ha fet que dos blocaires d’aquesta casa (Xavier Mir i Indústries i Caminars) hagin iniciat simultàniament “vagues de bloc”, el primer per la sobirania i el segon per l’alliberament de Franki. No acabo d’entendre aquestes vagues indefinides i no sóc l’únic. Així li vaig fer saber al Xavier Mir en el moment d’anunciar-nos-la (l’altre
Vaga de bloc per la sobirania. La meva dura només 24 hores (la vaga, vull dir).
Les tres expressions d’avui provenen d’un company de feina (les dues primeres del seu avi, la tercera d’ell mateix): – Sílfide permanganàtica (dona de bon veure)– Fumar-se un paper, no fa ni mal ni bé– Ja anem ben arriats, ja! (anem bé per anar a Sants!, ho tenim clar!) A la imatge, el ballet La
Ja tenim carnassa de sobretaula. El cuiner Santi Santamaria ha acusat altres cuiners de renom, singularment Ferran Adrià, de fer servir massa química als plats i d’amagar-ho als comensals. El que en podríem dir sector oficial de l’opinió pública ja ha reaccionat tambour battant contra les manifestacions del propietari de Can Fabes. Fins i tot el diari bilingüe
Víctor Alexandre ha presentat el seu llibre Nosaltres, els catalans a Tarragona. Es tracta d’un recull de setze entrevistes a altres tants catalans nascuts fora de la nostra nació, però que s’hi han integrat perfectament. N’hi ha dels cinc continents, inclosos els inevitables Mathew Tree i Asha Miró. En el procés d’integració dels immigrants és fonamental
Rellegint l’apunt que vaig dedicar a l’empresonament del terrassenc Franki, m’hi trobo un comentari que no m’agradaria que quedés en l’oblit. El meu apunt , en sintesi, venia a criticar el fet de que quan es produeix alguna actuació política, policial o judicial, justificada o no, la reacció de certs sectors és protestar contra les
Dins el cicle Catalunya 2008, reflexions i esperances: Dimarts, 27 de maig, 19 h:Presentació de L’esquerra de la llibertat, de Jaume Renyer, company blocaire d’aquesta casa Dimecres, 28 de maig, 19 h:Presentació de Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre A la Llibreria de la Rambla, de Tarragona.
La ruta madrilenya continua amb la visita a una altra instal·lació d’Andén Zero, el projecte de museïtzació del metro. Es tracta d’una nau amb els antics motors elèctrics que suministraven energia per al transport urbà, ara en desús: els han netejat i posat macos, hi han afegit uns videos explicatius i ho mostren a visitants i curiosos (pocs,
Quan escric aquestes línies està a punt d’iniciar-se el partit que enfronta la meva mare pàtria amb la meva àvia pàtria (qui no entengui què vull dir amb això, que m’ho pregunti). Ni que sigui un dia a l’any, i encara que no agradi el futbol, com és el meu cas, tenim l’oportunitat de que
Surto per la boca del metro de la Puerta del Sol i el primer que em crida l’atenció és el punt que assenyala el quilòmetre zero de les carreteres de l’estat. Es tracta d’un mapa de la península al terra, just a sota del rellotge de les campanades. Juraria que la part corresponent a Catalunya
El flamant TGV arriba puntualment a Atocha i m’encamino a Andén Zero, objectiu principal del meu viatge. Que què és Andén Zero? Doncs enfilant-se a la moda de la memòria històrica i de la recuperació del patrimoni industrial, les autoritats competents han museïtzat l’antiga estació de metro Chamberí, ara en desús (per entendre’ns, com l’estació barcelonina
Avui fa quaranta anys exactes que vaig venir a viure a Tarragona, procedent de Barcelona. El contrast entre les dues ciutats va ser brutal. La Tarragona dels seixanta era petita i provinciana. Com deia el tòpic, plena de funcionaris, militars i capellans, amb un comerç estancat (els productes que no eren de subsistència els anàvem