Les aigües turbulentes

Un noi del montón intenta apalancar-se una argentina que coneix casualment, però no hi ha manera de que ho aconsegueixi. Al principi, la pel·lícula promet ser la típica collonada espanyola de joves enrotllats i urbanites, com altres mil, però acaba sent una comèdia fresca on a mesura que passen els minuts es van encadenant seqüències i diàlegs francament divertits. Els protagonistes, actors novells, estan molt creïbles, ell en el seu paper de jove de vint-i-tants obsessionat amb trobar la dona de la seva vida, i ella en el d’immigrant emmerdeuse i escalfabraguetes (que n’hi ha per tirar-la de daltabaix del balcó). La pel·lícula ens ensenya també diversos conceptes en els sempre complicats mons del ligue i de l’aparellament (fer la cobra, la tàctica del coala o què és el “pagafantas” del títol). Tot amanit amb música d’Enrique Bunbury, que té presència continuada en el guió.

Per omplir dues hores de tediós estiu, vaja.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!