Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

8 de desembre de 2009
0 comentaris

Paelles i “paelles”

Contra pronòstic, els meus apunts sobre paella i ceba han generat una mini-polèmica. Moltes gràcies a tots els comentaristes d’aquest peculiar “estat de la qüestió”. Conclusions. Primera, hi ha moltes maneres de preparar l’arròs en aquesta nostra nació. Segona, és delicat establir una genuïnitat exacta amb un producte tan popular i extès com la paella. Es podria discutir fins a l’infinit sobre el seu origen, la seva preparació, la seva composició… Naturalment, tothom pot preparar-la com li doni la gana, és clar, però amb això passa com amb les paraules: tothom pot anomenar els conceptes com vulgui, però bé hi ha d’haver una institució o una acadèmia que oficialitzi la correcció de cada mot. Amb aquest plat passa igual i jo he acudit a un dels principals estudiosos, en Jaume Fàbrega, que va sentenciar que la paella (la de l’Horta valenciana, evidentment) no porta ceba. Y punto pelota, com diuen ara.

I, repeteixo, a partir d’aquí, tothom pot entrar a la cuina i posar a la paella els ingredients que cregui convenients. Prova del que dic és la coexistència de paelles i “paelles” a taules i restaurants. És sabut que, amb aquest nom, se serveixen infectes engruts de colorant groc, plens d’insospitats productes, decorats amb rodanxes de llimona, closques de musclo, fins i tot llagostes… i, naturalment, amb ceba fregida en la seva elaboració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!