Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
En la catastròfica crisi del transport ferroviari de Barcelona i rodalies, qui més qui menys ha fet sentir la seva veu, amb gràcia desigual, però s’ha trobat a faltar una implicació important: la dels sindicats. On són? Com és possible que unes organitzacions que lluiten, sembla, per la millora de les condicions dels treballadors (desplaçaments in itinere inclosos) no hagin dit ni piu en les moltes setmanes que està durant el calvari de trens i autocars? On són els sindicats, que s’apunten a qualsevol moguda quan els convé? Perquè no s’afegeixen a la manifestació del dissabte que ve a Barcelona? Algun dia s’haurà de començar a parlar clar sobre el paper dels sindicats, les seves subvencions i la seva justificació, el seu burocratisme, la seva llarga nòmina d’alliberats, la seva eficàcia, la seva raó de ser en l’actual model econòmic…
On són els sindicats? Els grans no ho sé, però mireu a què es dediquen els petits: avui mateix he rebut un correu de la CGT informant-me de no-sé-quina mandanga en favor dels palestins. La convocatòria anava acompanyada d’un full de signatures exigint (sic) al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats el cessament del boicot al poble palestí.
Doncs aquí estan els sindicats: en lloc de fer costat als treballadors catalans en els seus problemes diaris, prenent partit en un conflicte remot. Conflicte greu i dramàtic, és cert, però remot.
Respon a Un cegetero Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa temps que els sindicats fan de tot menys el que es suposa que hauríen de fer: defensar els treballadors i treballadores. Lamentable. Vergonyós.
Ja fa temps que els sindicats fan de tot menys el que es suposa que hauríen de fer: defensar els treballadors i treballadores. Lamentable. Vergonyós.
No facis demagògia. És curiós que parlis dels sindicats en plural, però només menciones la CGT en particular. Perquè dóna la casualitat que la CGT és l’únic sindicat de RENFE que porta ja anys denunciant l’abandó del ferrocarril convencional (junt amb altres entitats com a ecologistes en acció), el ferrocarril que utilitzem la majoria, tancant línies, externalitzant serveis (com la venda de bitllets o el manteniment), fraccionant l’empresa en diferents negociats (la qual cosa només ha donat lloc a descontrol, descoordinació i mal funcionament), etc. I tot això en detriment d’un ferrocarril per a tots per a prioritzar l’AVE, un ferrocarril per a una elit, per a pocs. Les mobilitzacions laborals, les vagues de CGT en solitari en Renfe en contra de tot això, les has pogut veure contínuament en la premsa, però tot això per a la majoria no era notícia com no fossi per a posar-los a parir perquè "perjudicaven" a l’usuari. Que les vagues tinguessin com a finalitat defendre tant el dret de l’usuari a un bon ferrocarril com defendre els seus drets laborals, poc els va importar als que ara es tiren les mans al cap en vistes del resultat del que la CGT ja denunciava i al que s’enfrontava. I jo em pregunte on estaves tu, i els que ara parlen com tu incloent aquests polítics que ara treuen tant de pit, quan la CGT denunciava i s’oposava a tot això? Pot ser que intentant no assabentar-te, no mullar-te, per a ara poder sortir per peteneres. D’altra banda, si l’única solució que trobeu a tot això, és fraccionar l’empresa i fer que els treballadors perdin drets i força davant de l’empresa i administracions, com vols que els treballadors del ferrocarril s’adhereixen a això? La solució no està que paguin els plats trencats els treballadors, i la vostra idea de segregar la Renfe principatina de la Renfe de la resta de l’estat, els treballadors de l’empresa saben bé el que significa. Aquests mateixos treballadors coneixen bé els seus companys de FGC. Comprendràs que no acabi d’agradar-los la ideal. La Renfe al principat pot ser gestionada perfectament des del principat sense fer pagar els plats trencats als treballadors, com es pretén. Precisament als menys culpables de la situació. Però això als polítics, poc els importa, no els és rendible políticament; els és més rendible eludir la realitat, i no els importa el dèbil mentre les seves postures polítiques surtin enfortides.
Ah!… i això de les subvencions, justificacions, burocratisme, llarga nòmina d’alliberats, eficàcia, …. de qui cony parles? que ha de veure la CGT amb tot això? Tu al·lucines, si encara que volgués (que no vol) no podria. I per a arrodonir això de "la seva eficàcia, la seva raó de ser en l’actual model econòmic…" acaba per aclarir-ho tot. Si els sindicats, en plural, tinguessin la mateixa concepció de lluita que la CGT, l’actual model econòmic no seria tal, un altre gall cantaria. I si la gent com tu, en compte d’intentar desacreditar, participés en CGT i lluitara com a CGT per tot això que tu dius que no lluiten, no estaríem en constant retrocés en drets socials, drets laborals, poder adquisitiu, llibertats en general, …. i seria un primer gran pas per a autogovernarnos i deixar de dependre d’altres.
No oblidis una cosa, agradi o no agradi a certs nacionalistes de saló: Catalunya des de la guerra de successió, quan més independent ha sigut és quan la CNT controlava la situació i el Comitè de Milícies governava Catalunya. Però el nacionalisme català sempre ha preferit una Catalunya espanyola a una Catalunya en mans dels seus ciutadans, dels treballadors. Va ser Companys, d’ERC juntament amb els del PSUC, qui va lliurar Catalunya al Govern Central, i els seus 25.000 guàrdies d’assalt al maig del 37, renunciant a aquesta independència que li donava el Comitè de Milícies i la classe treballadora catalana organitzada en la CNT. Així que no fem tanta demagògia.