Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

30 de juny de 2014
1 comentari

Nyam, nyam (Suárez ‘que me estás matando’)

Ha de fitxar Luis Suárez pel Barça? Transcendental qüestió que té mig país ocupat i preocupat. Per si queda alguna ingènua ànima que ho ignora, Luis Suárez és un jugador uruguaià especialista en clavar queixalades als rivals: tres en porta que sapiguem, la darrera l’altre dia als mundials de futbol del Brasil.

L’acció, certament reprovable, de marcar els ullals al pobre defensa de l’equip contrari, ja ha merescut un contundent càstig de no sé quants partits sense poder jugar, però també ha desencadenat una onada de patrioterisme entre els afeccionats d’aquella selecció sudamericana que, amb gran indignació, han corregut a donar suport a aquest Dràcula de pacotilla mentre blasmaven de les autoritats que han decidit la punició. La medalla d’aquesta reacció histèrica se l’ha autoimposat el president de la denominada República Oriental, aquell senyor, de nom Luis Mújica, que viu de forma notòriament menesterosa, i que ha sortit en defensa del seu compatriota comentant els fets esportius amb un evident pa a l’ull xovinista.

Però tornem a la pregunta inicial: ha de fitxar el Barça un jugador aficionat a aquestes peculiars mostres d’amor cap els rivals? Sembla que hi ha un cert consens, pel poc que he llegit, en que el fitxatge culmini com estava previst. En tot cas, el centenari club català i, amb ell la societat que li dóna (donem) escalf, torna a enfrontar-se a aquell etern dilema que no sembla deixar-lo viure: ideals o pragmatisme? valors o títols? mantega o canons? Hi va haver un temps que el Barça apostava pel primer i bé prou que se’n va sortir. Tant de bo el club recuperés aquell cicle i aquell esperit, però si això no és possible, no veig que un club que du el nom d’una autocràcia aràbiga a la samarreta no hagi de fitxar un jugador que, a tot estirar, s’ha deixat portar puntualment pels seus instints assassins (entre cometes, si us plau) en un esport sempre caracteritzat per uns instints prou baixos, dins i fora de la canxa.

I, posats a generar més debat i enredar una mica la troca, jo em pregunto: què no estaríem dient ara de Luis Suárez si estigués jugant al Real Madrid i ens mossegués el pobre Iniesta, posem per cas? O ja ens hem oblidat de Pepe i les seves “passes de ballet”?

[Imatge: www.fifa.com]

  1. Ben cert el comentari. Si el fitxés el Madrid, Pepe, Arbeloa i Suarez serien com la Santíssima Trinitat del Mal. I si el fitxa el Barça, Messi, Neymar i Suarez serien el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. En això del futbol, som així de burros…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!