Les aigües turbulentes

Les diades de Tots Sants i dels Fidels Difunts (deixaran de dir-se així, aviat?) continuen tenint un cert pes específic al calendari, amb la concentració de commemoracions religioses i diverses tradicions (nacionals i d’importació), però desnaturalitzant-se de forma accelerada.

A casa, l’1 de novembre significava el començament oficial de la temporada del fred. La mare preparava per dinar una sopa on hi posava unes fines llesques de pa torrat (que ja venien així) i petites mandonguilles. En deien, almenys nosaltres, “sopa torrada”. Les castanyes es feien en una paella foradada, al foc viu, i sortien per postres, amb els panellets, ben embolicades en paper de diari per conservar bé la calor. Perquè abans, l’1 de novembre feia fred.

El temps ha trastocat les coses. Ni fa el fred d’abans (la gent dubta de si comprar les castanyes anant o tornant de la platja) ni les tradicions són les mateixes. Les castanyeres de tota la vida estan missing i els carrers s’omplen de canalla mig disfressats o amb la cara pintada, celebrant la cosa aquesta del Halloween. No em molesta tant per ser un costum americà (en realitat és una tradició irlandesa, crec) com per haver-se introduït vulguis que no a la nostra societat, pràcticament per la força, d’un any per l’altre.

Em pregunto fins a quin punt hem de ser indiferents a tants canvis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!