Les aigües turbulentes

(de l’himne nacional del Brasil)

Les coses clares. Si aquesta matinada Espanya hagués guanyat la Copa Confederacions de futbol (torneig que ni sabia que existís), haguéssim hagut de soportar petards i botzines (pocs, atesa l’hora), la premsa que inconscientment i morbosa mirem cada matí hagués reflectit, ella sí, un autèntic deliri, i avui haguéssim esmorzat, dinat i sopat, vulgues que no, la roja.

Però no. Resulta que aquesta vegada ells han perdut i nosaltres, en aquest cas els brasilers, hem guanyat. I ara, justament, podem sentir-nos contents d’aquest fet, malgrat que no ens agradi el futbol, malgrat que no sapiguem què dimonis és exactament la Copa Confederacions i malgrat que aquesta matinada jo, com molts, dormíssim plàcidament en el moment màgic en què l’àrbitre certificava la victòria de Neymar i companyia. 

Aquest matí el balcó de davant de casa lluïa una enorme bandera de l’Ordem e Progresso. Definitivament, aquest ha estat un cap de setmana ple d’emocions.

[Imatge: www.firstpost.com]