Les aigües turbulentes

[En compliment de la normativa electoral vigent, l’apunt d’avui no demana el vot per cap partit, ni tan sols per Solidaritat Catalana per la Independència]

Un director de cinema porno, ja mig oblidat, decideix tornar a la càrrega amb una superproducció titulada El alzamiento nacional, ambientada a la guerra civil espanyola. Per aconseguir-ho, recupera els seus actors fetitxe, que ara es guanyen la vida amb feines tant dispars com striper o venedor de pollastres.

És una polsosa (i mai millor dit) comèdia espanyola que pretèn fer una paròdia dels films porno. Només em va fer riure una escena, però ja no recordo quina és del reguitzell de pretesos gags protagonizats per la nòmina d’Antena 3, productora de l’artefacte. Els jocs de paraules que fan amb els títols de les pel·lícules porno de ficció (Tetánic o Los santos indecentes) donen el to de tot plegat.

Una evidència de la qualitat d’aquesta cinta és que a la sala on la vaig veure (als nous cinemes del centre comercial Arenas) hi havia, exactament, una persona: jo. No us negaré que fa una certa impressió veure una pel·lícula rodejat de centenars de butaques tant buides com el sentit de l’humor del guionista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!