Les aigües turbulentes

Molt decebut amb la sentència de la Cort Constitucional francesa que retalla la llei de llengües regionals. Semblava que obria una tímida obertura cap a una major consideració de les llengües minoritzades, ho havia aprovat l’Assemblée i a l’hora de la veritat, una mica com el nostre estatut, ha vingut una última instància judicial a mig carregar-se la norma en nom d’un principi que resa que “el francès és la llengua de la República”, i no se’n parli més.

Una de les disposicions anul·lades ja podíem sospitar que tindria una vida curta o almenys atzarosa: l’equivalent francès a la nostra immersió lingüística, la possibilitat (oh, escàndol!) que els nens rebin l’ensenyament en la llengua del territori on viuen i de la família de què formen part. No sembla que una mesura tan raonable com aquesta fes trontollar el més mínim els sòlids ciments del francès (o del castellà), però en tot cas, al tractar-se d’una qüestió de model educatiu, tema sempre sensible i sotmès a interessos contraposats, punts de vista divergents i perennes debats, entra dins de la lògica jacobina que la intromissió de llengües diferents del francès al sistema d’ensenyament origini suspicàcies. Ja que he tret el tema, vull expressar aquí el meu més decidit suport a la tasca que està fent, ja veiem amb quins condicionants, la Bressola a la Catalunya Nord.

El que, a més de trobar inacceptable, m’ha causat sorpresa és la interdicció de l’ús de diacrítics propis de les llengües dites perifèriques. ¿Es pot saber quina és la raó per la qual no es poden acceptar (se suposa que en noms propis i en la toponímia) paraules amb determinats accents o amb la ela geminada? (Parlo del català, però crec que en bretó existeix la enya). ¿No veuen que aquestes singularitats enriqueixen la manera d’escriure de cada poble, de cada societat, i que per tant són un patrimoni cultural a preservar? Un veritable patrimoni mundial de la humanitat, ben mirat: potser via UNESCO es podria revertir la prohibició constitucional francesa. És una opció. Com es deu haver de fer per començar el procés? Parlo seriosament.

[Ja sou d’Amics de la Bressola?; imatge: bressola.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!