Aquesta nit, si res no ho impedeix, un individu del qual no recordo el nom cantarà a la Sala Apolo de Barcelona. Es tracta d’un jamaicà que s’ha fet tristament famós pel contingut homòfob de les lletres que musica. Sembla mentida que encara avui hi hagi gentussa així i que tinguin la notorietat que tenen. El moviment gai-lesbià s’ha mobilitzat per a l’ocasió i, mentre un sector ha arribat a un compromís amb l’organització i els representants del cantant, un altre sector es concentrarà per fer sentir la seva protesta. Si tingués l’ocasió, m’afegiria a aquest darrer grup: no us creieu que el contingut de les cançons és el clàssic reguitzell d’insults o pocasoltades, sinó que es tracta d’una veritable apologia de la violència contra les persones per la seva orientació sexual.
Com a contrapunt a aquesta situació tant desagradable, entre avui i dissabte el Festival d’Eurovisió, el vell i entranyable Festival d’Eurovisió, el friki i autoparòdic Festival d’Eurovisió arribarà televisivament a milions de llars del vell continent. El revers del recital del jamaicà: un espectacle de bon humor, fantasia, germanor continental i per passar-ho bé. Un esdeveniment respectuós amb la societat (potser no massa en l’aspecte estètic, però també té la seva gràcia).
Per cert, avui actua la representació d’Andorra, una part del nostre país.
– l’Andorre, douze points!
Us imagineu que guanyés? Què passa? Somniar és gratis i de més verdes en maduren.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!