Les aigües turbulentes

Els caps de llista tarragonins (avui: PxC i SI)

Acaba la campanya electoral (per sort) i acaba també aquesta sèrie sobre tots els caps de llista que han ensenyat el careto als cartells en un moment o altre. Ens en queden dos.

El que representa Plataforma per Catalunya no recordo ni com es diu, però no fa falta. Rostre arrodonit, amb tendència al sobrepès, melena llarga i llisa, jo diria que tenyida de ros… Em recorda el capità Enciam, aquell patètic personatge que es va treure de la màniga el pujolisme semi-ecologista. I si no, recordaria també aquests adolescents que tot el dia estan a casa rapapats al sofà matant marcianets amb algun artilugi electrònic, criant greix a base d’endrapar porqueries nord-americanes. De la ideologia d’aquest personatge, més val no parlar-ne. No cal donar-los més protagonisme del que es mereixen, però sí cal acudir a les eternes lleis del mercat per explicar l’aparició d’aquest tipus de forces polítiques: on hi ha demanda, hi ha oferta. Deixem-ho aquí.

Ens queda Xavier Almagro, de Solidaritat Catalana. Si algú es pensava que pel fet de formar jo part de la llista el Xavier es lliuraria del meu inmisericorde retrat, va ben errat. Rebrà com tots. Almagro, amb aquella mirada lleugerament oriental, aquell serrell i aquell somriure tant característics, em transporta a la Xina dels manxús. Li escauria una llarga cua (al cabell, vull dir) i un vestit de seda vermell amb dracs brodats. Però aquí s’acaba la broma. Que ningú es pensi que al Xavier l’enganyaran com a un “xino”, tot al contrari. I ja parlant seriosament de totes totes, ell representa la tríada de valors que la ciutadania de Tarragona reclama: proximitat en el tracte, honestedat en la gestió i profund coneixement dels intríngulis de la ciutat i del seu ajuntament.

Va, voteu Solidaritat Catalana per la Independència, feu-me cas.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!