Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 de maig de 2011
1 comentari

Municipals’11 (11: somriures i llàgrimes)

La crònica

Dimarts, 17 de maig de 2011

Acte central de Solidaritat a Tarragona. Algunes tasques pendents, relacionades amb la campanya electoral, fan que hagi d’agafar el cotxe (anatema per mi) per arribar-hi a temps. I, efectivament, arribo justet-justet. Tinc l’oportunitat de saludar un dels oradors, Alfons López Tena, que em fa una cara que no sé si interpretar de fàstigueig, de cansament o és que és així sempre.

Presenta l’acte Jaume Renyer, que ens recorda, quines coses, que fa exactament dotze anys al mateix lloc (l’antiga Audiència) ell era darrer de la llista electoral, com ara, i presentava en un acte similar el cap de llista, Xavier Almagro, com ara. Què ha canviat? El partit, que ja no és Esquerra (que en aquell moment era ERC) sinó Solidaritat. Significatiu, oi?

La primera a parlar és la número 2, Noèlia Flores. Molt bé, francament. Després la Núria Cadenes, lluint el mateix optimisme (aplaudiments) i el mateix calçat (xiulets) que lluïa l’altre dia a Reus. Els que bonament segueixen aquestes cròniques ja sabran de què parlo. Després l’Alfons López Tena fa interessants aportacions de política internacional, comparant les evolucions d’Escòcia, Gal·les, Quebec i Catalunya; a la primera de les nacions els sobiranistes van plantejar les coses clares des del principi, ja tenen majoria absoluta i estan preparant un referèndum, però altres…

L’alcaldable Almagro xerra una bona estona i parla una mica de tot, d’independència, de regeneració, de mancances ciutadanes, de malversació en aparcaments, de tot. Ell, que sap i que pot.

Dimecres, 18 de maig de 2011

Acte als Pallaresos. Casi una tertúlia (no som molts) amb parlaments d’Hèctor López Bofill, Jaume Renyer de nou i el cap de llista, Cristóbal Cuesta. Aquest, en la seva intervenció, no pot evitar emocionar-se (però de veritat, amb llàgrimes i tot) quan parla dels seus orígens andalusos, la seva integració a Catalunya, els seus sentiments identitaris, el seu activisme en diversos camps… Va ser un dels impulsors de la colla castellera de Sant Pere i Sant Pau i va presidir l’associació de veïns d’aquest barri.

Després, pica-pica. Em descontrolo menjant patates fregides i cacauets i bevent coca-cola. Aquestes campanyes electorals són nefastes per l’estètica i per la salut. Sort que ja s’acaba (no la salut, sinó la campanya).

[A la imatge, Casa Bofarull, als Pallaresos, obra de l’arquitecte Jujol]


  1. Perdona la cara que et vaig fer, no n’era conscient i estava (i estic) mooolt cansat de la campanya, nefasta per l’estètica i la salut.

Respon a Alfons L Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!