Tots podem comprendre les reivindicacions laborals dels mossos. Algunes, com millores en l’equipament o en el parc mòbil, fa molts anys que s’arrosseguen però ara, en el context de les protestes per les retallades, s’aprofita per tornar a posar-les sobre la taula. Altres, com les retallades salarials o l’augment d’hores de feina, les comparteixen amb centenars de mils de persones més i, per tant, no els autoritza a tenir més raó per queixar-se de la que ja tenen (tenim) molts d’altres. Actuacions per queixar-se contra aquestes situacions n’hi ha moltes, legítimes i més o menys imaginatives, però fer servir únicament el castellà amb l’excusa de que això molesta el govern “nacionalista” de Mas és la cosa més ridícula que hem sentit en molt de temps. Com bé ha dit avui mateix Vicent Partal, ens molesta molt més a nosaltres, els ciutadans de carrer. I encara molesta més constatar que al front dels sindicats dels mossos hi ha personatges (alliberats sindicals, d’aquells que, de fet, no treballen) amb unes propostes tan peregrines com les que avui han intentat posar en pràctica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!