Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

11 d'octubre de 2009
0 comentaris

Mossèn Martí (1928-2009)

Fa una estona s’ha sabut la mort de Joan Martí i Alanis, bisbe d’Urgell (i per tant co-príncep d’Andorra) entre 1971 i 2003. Just abans d’aquestes altes responsabilitats, havia estat el meu professor de literatura al Col·legi de Sant Pau de Tarragona, del qual era director. És per això que sempre em referia a ell com a “mossèn Martí” més que com bisbe o monsenyor, perquè aíxí el vaig conèixer.

Bon professor i bona persona. Poc temps després d’assumir la funció episcopal, vam fer un viatge escolar fins a Andorra (el meu primer viatge a l'”estranger”) i, de camí ens vam aturar a la Seu d’Urgell per visitar el Palau Episcopal. Vam comptar amb un guia d’excepció: ell. Recordo que ens va mostrar la Sala del Tron, protegit aquest amb uns plàstics. Segons ens va comentar, no donava al seient cap mena de valor, no s’hi havia assegut mai ni pensava fer-ho. Era un home de tarannà senzill, com es pot comprovar.

Però que fos senzill no vol dir que no deixés una profunda petjada en el seu pas per la diòcesi, en camps com l’ús del català o la protecció del patrimoni artístic, o, sobretot, impulsant el decisiu procés de democratització d’Andorra, transformant en pocs anys un territori feudal en un estat membre de l’ONU. Fent-ho tot sempre amb tacte i rigor.

Descansi en pau mossèn Martí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!