Les aigües turbulentes

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha emès un comunicat en el qual recomana als mitjans que evitin el terme mena al referir-se a menors immigrants perquè, segons afirmen, corresponen a unes sigles que l’extrema dreta ha convertit en un terme xenòfob i deshumanitzador. Ja començo dient que estic absolutament en contra d’aquesta “recomanació” (més aviat una comminació, potser una velada exigència), més que res pel tuf woke i de correcció política que en desprèn.

És sensacional: mena és un acrònim de “menor estranger no acompanyat”, una definició neutra, precisa i ajustada a la realitat, que es va idear precisament perquè no es féssin servir altres expressions menys apropiades, respectuoses o no amb el concepte a designar. El mateix Col·legi en el seu comunicat fa servir aquesta definició perquè, naturalment, és la manera més exacta per referir-se als nois, als menors d’edat, que provenen de l’exterior sense familiars que s’ocupin d’ells. Però és clar, el problema és que el terme és usat a tort i a dret per l’extrema dreta en el seu discurs d’odi i les seves denúncies de suposada vinculació amb fets delictius, i llavors passa el que passa: com que una paraula va adquirint un matís pejoratiu, convé anar-la substituint per un altre mot o per algun eufemisme creatiu. Ja ha passat abans amb negre, moro o gitano, paraules genuïnes i precises per designar conceptes concrets, que cert progressisme s’ha cregut en l’obligació de substituir per subsaharià, magribí o l’impagable circumloqui “persona d’ètnia gitana”, rebuscats canvis perfectament prescindibles si el que es vol és trobar solucions a xacres com el racisme, la xenofòbia o el sexisme: en contra del que afirma la postmodernitat, canviar les paraules no farà que canviï la realitat, com bé no es cansava de dir la recordada Carme Junyent.

En el cas dels menes (així ho penso escriure, sense cursiva ni cometes), el Col·legi no es capaç d’oferir cap alternativa, segurament perquè no n’hi ha cap. Llàstima, ens hagués agradat que del seu brainstorming hagués sorgit alguna genialitat: “infants de procedència extraeuropea en situació de vulnerabilitat legal”, potser? La pega és que si s’imposés, seguiria designant una situació problemàtica i no volguda que, al seu torn, acabaria adaptant l’extrema dreta o sectors afins. Caldria buscar-ne una de nova. I mentre, la solució al drama dels menes seguiria sense arribar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!