Les aigües turbulentes

Fins el 28 de febrer es pot visitar al Museo Canario de Las Palmas l’exposició “Memorias del cólera”. Es tracta d’un recull de peces documentals i arqueològiques referides a l’epidèmia de còlera que envaí l’arxipèlag canari el 1851 i que guarda notables paral·lelismes amb l’actual pandèmia de covid, sobretot pel que fa a mesures preventives. En efecte, oficialitzada la situació d’emergència, es va decretar la quarantena de vaixells i de poblacions i l’adopció de nombroses mesures higièniques, des de cremar robes i matalassos fins a encalar façanes o canalitzar aigües residuals. La passa del còlera morbo, com així es va conèixer, deixà un balanç desolador en vides humanes: segons les dades que s’anotaren acuradament,  el 20 % de la població de Las Palmas, que aviat és dit, morí, xifra que contrasta amb altres poblacions de l’illa de Gran Canària com Tejera o Mogán que, potser degut al seu issolament o a la seva altitud pràcticament no patiren pèrdues humanes.

L’exposició mostra diaris i butlletins oficials relacionats amb l’epidèmia, però també restes (ossos i estris) trobats en diferents localitzacions: fou tal el nombre de morts que els cementiris no donaven abast i calia donar sepultura en llocs alternatius. Una de les seccions de l’exposició està dedicada a la picabaralla entre Tenerife i Gran Canària (immerses en l’anomenat plet insular per disputar-se la capitalitat provincial) a compte de la tragèdia, amb acusacions de gestió deficient de la crisi per part d’una i de manca d’ajut personal i material per part de l’altra. Fins i tot en aquestes dramàtiques situacions fa la seva aparició la política de vol gallinaci.

[Imatge: Facebook]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!