Les aigües turbulentes

L’accident en una festa de Halloween, que va provocar ahir tres morts i alguns ferits, mereix una adequada atenció per molt que passés a Madrid. S’ha parlat que s’hauran de revisar els controls d’aforament d’aquests espectacles massificats. Jo crec que s’haurien de revisar moltes més coses: els controls d’aforament, però també els sistemes de sortides d’emergència (per què sempre que passen aquestes coses estan tancades?), el deixar de fer la vista grossa amb els menors d’edat, el permetre l’entrada d’alcohol, els recipients de vidre o els objectes més o menys contundents…

I més enllà de les mesures de seguretat, començant per les de sentit comú i acabant per les que marca la llei, hi ha les preguntes que s’hauria de fer tothom quan passen coses com les d’ahir a la matinada al Madrid Arena. Cal interrogar-se sobre el sentit d’aquestes grans aglomeracions, aquesta diversió consumista i fugissera, aquest sistema de (no) valors perpètuament instal·lat a la nostra societat.

Per cert, no entraré en la polèmica, una mica rallada a aquestes altures de la pel·lícula, sobre Halloween sí o no. La tragèdia madrilenya no ajudarà a reforçar la seva imatge, però la ridícula festa ianqui ha arribat per no marxar-se. Què hi farem. Jo, per si de cas, vaig lluitar-hi ahir després de dinar amb l’única arma personal de què disposo: menjant unes quantes castanyes, comprades a una parada de l’Agrupament Alvena de Tarragona, i dos o tres panelletes de producció artesanal (excel·lent) de la meva cunyada.