Les aigües turbulentes

La wokada del dia l’ha protagonitzat un tal Imanol Ossa, dissenyador dels llums que decoraran el barri barceloní del Raval durant el Nadal. O potser n’hauríem de dir “festes del solstici d’hivern”, per no molestar segons quins col·lectius, perquè ell i l’Eix Comercial del barri han decidit que els llums siguin “inclusius”, és a dir, que perquè tothom s’hi senti més o menys inclòs li han manllevat tot esment a elements nadalencs. El tal Ossa ho ha justificat dient textualment que “en un barri tan multicultural com el Raval, fer llums de caràcter religiós, és a dir, ‘nadalenques’, no tenia gaire sentit. Per això, vam optar per les garlandes de colors, un element festiu que apropa els llums a tothom, independentment de la religió o de si t’agrada o no el Nadal”. O sigui, perquè tothom s’hi senti inclòs, exclouen tots aquells que celebren (celebrem) el Nadal com unes festes de caràcter religiós i/o tradicional català, festes rere les quals hi ha, precisament, la raó de decorar els carrers amb llums.

Tampoc cal posar massa el crit al cel amb aquest nou atemptat a les nostres tradicions. Recordem que les celebracions del naixement de Jesús ja han sofert les darreres dècades un notable, continu i pertinaç procés de substitució de molts elements originals i autòctons per altres de forans, bàsicament nord-americans. ¿O què us penseu que és el Pare Noel sinó un Sant Nicolau vestit de vermell per influència d’una coneguda beguda refrecant d’aquell continent? També l’arbre de Nadal, les decoracions que fan mal a la vista, la invasió de musiquetes i pel·lícules ensucrades o el desfermat consum fins al paroxisme… Però almenys en aquests casos es tractava d’una “revisitació” cosmopolita d’uns referents cristians fins llavors autòctons. Ara no, ara es tracta d’esborrar definitivament tot rastre de tradició cristiana mil·lenària posant-li la cínica etiqueta de “inclusió”.

Com que el districte protagonista d’aquesta absurda decisió és el Raval, multicultural per excel·lència, caldria saber l’opinió dels molts paquistanesos que hi viuen i hi treballen: si es senten o no “inclosos” en unes festes nadalenques que, com que no són les seves, tampoc hi ajudaran a ser-ho unes decoracions que tampoc no ho són, de nadalenques. De moment, com per para el cop d’una possible onada de crítiques, el tal Ossa ha esmentat els filipins del barri com a exemple de comunitat a integrar. Curiosament, els habitants d’aquell arxipèlag asiàtic, ara nous catalans, són dels més catòlics i em temo que, com els catalans de tota la vida, també se sentiran exclosos dels llums “inclusius” de marres.

Bé doncs, ja tenim la polèmica nadalenca de l’any servida. Ja no parlo de la supressió del pessebre de la plaça Sant Jaume, substituït per un estel, pretesament neutral i respectuós de tot tipus de maneres de ser o d’estar a la ciutat, no fos cas. Almenys enguany ens estalviem aquells deplorables pessebres modelns i trencadors que eren exactament el contrari del que hauria de ser un pessebre, una respectuosa mostra de fidelitat a la tradició d’un país i una original aportació al món de la cultura tradicional catalana per a gaudi de ciutadans i visitants. Una mostra i una aportació, aquí sí, plenament inclusius.

[Imatge: aquesta cosa lluminosa la van penjar l’any passat en un carrer de Barcelona; beteve.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!