Avui fa cent anys que morí Àngel Guimerà. Els actes per commemorar-ho, els homenatges i les representacions de les seves obres teatrals s’han succeït durant els darrers mesos i avui assoliran el seu punt culminant. Des d’aquí m’afegeixo a aquestes mostres de record, de respecte i d’admiració de qui fou el més internacional dels nostres dramaturgs. Però més enllà de la seva significació literària, m’agradaria posar l’èmfasi en la seva dimensió cívica i nacional, a vegades amagada (conscientment o no) per la seva faceta central d’escriptor d’èxit. I l’actual moment, presidit per les desfallences, les pors i les sensacions de derrota, és del tot propici a mirar enrere i aprendre dels qui, com ell, ens van precedir en la lluita nacional, si el que volem és recomençar-la amb forces renovades.
Guimerà, efectivament, ens deixà una trajectòria biogràfica de la que en podem extreure moltes inspiracions, moltes lliçons i molts exemples, de les quals la nostra actual societat n’ha d’extreure les conclusions necessàries. I la primera fa referència a una qüestió de plena actualitat, la immigració. Àngel Guimerà, no es diu mai prou, era fill de català i de canària, canari de naixement i català d’adopció des dels vuit anys; és a dir, era mestís i immigrant, dues condicions personals que tants ciutadans de l’actual Catalunya comparteixen. Quina va ser l’actitud de Guimerà davant aquesta situació? Com afrontà una catalanitat que en un primer moment només el concernia de manera parcial? Doncs ben aviat la va assumir sense reserves.
En primer lloc, aprenent la llengua catalana fins a prestigiar-la i difonent-la internacionalment, anys a venir, amb la seva obra literària. Al respecte, hi ha un detall que m’agradaria posar de relleu. La seva presa de contacte amb el català, primer com a simple ciutadà i després com a reconegut literat, coincideix amb les trifulgues entre escriptors, pensadors i acadèmics sobre el model de llengua a fixar, necessitada com estava d’una normativa concreta i consensuada; al contrari que molts dels seus coetanis, Guimerà sempre va ser conciliador i va fugir de polèmiques, que entenia estèrils i contraproduents per a la normalització del català. A tenir en compte: defensa de la llengua en positiu.
En segon lloc, impulsant les primeres entitats catalanistes que sorgien al caliu de la Renaixença o implicant-s’hi en altres. Val a dir que el moment era propici, però l’actitud d’una persona com ell, ben mirat un nouvingut, diu molt en el seu favor. Sempre ho va fer des d’una posició de modèstia i si hi acceptà algun protagonisme era degut a la seva convicció de posar el seu prestigi personal a la defensa de la causa suprema del país i de la seva llengua. A tenir en compte: implicació desinteressada en entitats de la societat civil.
En tercer lloc, aportant-hi conciliació (ja s’ha dit) però també naturalitat en la defensa dels valors del catalanisme. L’exemple més palmari és el famós discurs de l’Ateneu Barcelonès el 1895, primera vegada que s’usava el català. Les cròniques relaten que, tingués o no previst fer-ho d’aquesta manera (hi ha opinions discordants), el fet és que llegí el discurs amb absoluta serenitat, com la cosa més natural del món i com així havia de ser. Els escarafalls van venir d’una part del públic, que aviat es van apaivagar. A tenir en compte: si una cosa ha de ser normal, cal fer-la normal.
Conciliació, implicació, naturalitat… Guimerà també tenia els seus rampells de fermesa i de dir les coses clares quan tocava. El mateix discurs de l’Ateneu va cloure’l amb una cita que, malgrat ser de Dant, és d’una inqüestionable actualitat: “Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben lo dels altres”.
Quins són els Guimerà del segle XXI? On paren? ¿Els podem intuir o encara han de sorgir d’una nova fornada d’intel·lectuals, de pensadors i de patriotes? ¿Estaran amarats de les qualitats d’honestedat, pragmatisme i determinació de l’escriptor canari-català? Preguntes pertinents als cent anys, dia per dia, de la desaparició de l’autor de Terra baixa. Seguim necessitant donar mort a un llop.
[Imatge: Viquipèdia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!