Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 d'octubre de 2011
3 comentaris

Les llengües de Gerard Quintana

Petit escàndol d’ordre lingüístic (com si no estiguéssim prou entretinguts amb mil collonades més). Resulta que Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra, va ser el protagonista del programa de TV3 El convidat (magnífic programa, cal dir), on vam poder comprovar que la seva llengua de relació familiar és el castellà, quan la seva dona és catalana com ell i viuen a Eivissa. Xoca una mica conèixer els usos lingüístics privats d’un dels bucs insígnia del rock català dels vuitanta, i he de confessar que a mi també em va sobtar, de manera que no ens ha d’estranyar la rècula de comentaris, molts d’ells desaprovatoris, que ha generat l’anècdota.

Doncs no veig el motiu de tant escàndol. Sembla que molta gent no acaba d’entendre que una cosa és l’àmbit públic o oficial i l’altre és l’àmbit privat a l’hora d’usar les llengües. Com parlin els membres d’una família entre quatre parets pertany al més privat d’aquests àmbits. Resulta obvi haver de recordar que, sobretot aquí, la llibertat ha de ser total (també en moltes altres situacions, és clar) i per tant cap legislació, ni cap control, ni cap immiscibilitat, ni cap comentari desaprovatori hi tenen res a fer. Però és que a més, si del que es tracta és de normalitzar el català, és en l’ús en l’espai públic (carrer, botigues, administració, tribunals de justícia, xarxes socials d’internet…) on la llengua necessita que sigui usada per tots aquells que en volem una presència cada dia més normal.

És clar que tots haguéssim volgut que Gerard Quintana jugués amb els seus fills emprant un dolç accent gironí (aquella terra tan “catalana-catalana” per segons quines mentalitats), però no tot pot ser en aquesta vida. Què sabem de les circumstàncies personalíssimes que han dut Quintana a aquesta situació? Més val que reflexionem sobre la decisiva influència favorable que han tingut sobre la llengua grups com Sopa de Cabra els darrers anys.

  1. El normal és que els emigrants que han anat a França i els seus fills que s’han casat enllà parlen la llengua vernacúla dels pares almenys la primera genaració.

    Tanmateix al País Valencià la llengua vernacula del país s’ha convertit amb una llengua de culte i de prestigi que vòl parlar, fins i tot la gent del país amb estudis universitaris i que per voluntat pròpi empren molt docents a l’escola.

    Això no vòl dir que la llengua ha estat marginada des de fa més de 300 anys de forma oficial i continua estigmatitzada i és produex fenomens estibats contraris alhora.

    Pot ser el Sr. Quintana en la seva vida professional de tanta ‘sopa de cabra’ i vida salvatge, crega convenient emprear la llengua castellana en la vida familiar com a llengua de seny i educar els seus fills amb la llengua
    vehicular de l’escola per que no es senguen marginats i estigmatitzats per parlar català per la torre de babel ha arribat a viure a Eivissa.

    Però el prestigi no el dona la llengua, doncs als barris xabolistes de Madrid d’Entrevias, Canillas o Fuencarral o de Sevilla no és serveix de res.

    Com el normal és que la gent no va dient per ahí que és un nacionaliste espanyol o un nacionaliste francés. Com tampoc que és un homínid.

    Però un català és pot reinvidicar amb naturalitat igualment com un francés o espanyol, al igual que molts diuen ser persones o humans davant un atac contra els drets humans i dels pobles.

     

  2. El de Gerard Quinana en principi, sembla un simple intent d’adaptació al medi de la llengua oficial vehicular a Eivissa, que per supost no té per què voler compartir tothom.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!