Les aigües turbulentes

Avui, 9 de maig, fa 72 anys de la coneguda com a Declaració Schuman, punt de partida de la Comunitat Econòmica del Carbó i de l’Acer, primer nucli de l’actual Unió Europea. És per això que avui és el Dia d’Europa. Él fet que l’equivalent continental a un Dia Oficial o Festa Nacional no sigui laboralment festiu ja indica quin concepte i quina consideració tenen de la Unió els estats que la formen i, de retruc, dona la mesura de la (poca) presència que té el fet comunitari en l’imaginari col·lectiu del conjunt dels ciutadans.

Ja fa anys que els entusiasmes inicials de la construcció europea i les seves esperançadores proclames de millores de la qualitat de vida dels ciutadans, en totes les seves facetes, s’han refredat, a la vegada que dins la mateixa Unió Europea estan en constant qüestionament les seves decisions, la seva manca de cohesió interna, la seva burocratització i el seu allunyament de la realitat i del dia a dia. La seva conseqüència més palpable i preocupant és el creixement, naturalització i vigor de propostes populistes, demagògiques o directament autoritàries en el debat polític i en les ofertes electorals.

L’aniversari coincideix, a més, amb una guerra a ben pocs quilòmetres de la frontera d’aquesta Europa en construcció, i l’estat que està patint directament el conflicte, Ucraïna, és un candidat a formar-ne part. La Unió Europea, nascuda entre més motivacions per evitar definitivament qualsevol conficte armat entre els seus integrants i que té la pau com un dels seus principis més preuats, ha d’assumir el més resolt dels protagonismes en l’intent de restablir immediatament aquesta pau.

En aquest context de crisi de la ja veterana comunitat europea, pertoca de nou proclamar la necessitat de recordar, rellançar i fer valer els principis que inspiraren el seu naixement i que han de figurar sempre en el frontispici de les seves institucions, i exigir als seus responsables un més alt sentit de “patriotisme europeu”, si es pot dir així. En la mesura en què es vagi pel bon camí, els resultats que s’obtinguin (en termes de democratització, llibertats, progrés, cohesió territorial i social, i eficàcia institucional) siguin els desitjats, la Unió serà més forta i la ciutadania ho sabrà valorar, reconèixer i celebrar. Serà el moment en què el 9 de maig, el Dia d’Europa, tindrà tot el sentit del mon. Serà l’altra Festa Nacional, encara que continuï essent un dia laborable.

[Imatge: signatura de la Declaració Schuman; multimedia.europarl.europa.eu]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!