Les aigües turbulentes

“Donem suport a aquestes veritats com a evidents: que els homes es creen igual; que estan dotats pel seu creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. És potser la frase més destacable de la Declaració d’Independència dels Estats Units que, justament avui 4 de juliol (fourth of july) compleix 250 anys. La commemoració coincideix, com se sap, amb el mandat de Donald Trump, un president especialment incòmode i polèmic, i que té una dubtosa manera de protegir la vida, la llibertat o la recerca de la felicitat dels seus conciutadans (anava a dir súbdits) i especialment dels que no ho són. Tal circumstància enterbolirà la festa, però això no ha de ser obstacle per proclamar (i reclamar) la plena vigencia del text.

No acabaríem si féssim una llista de les coses que no ens agraden dels Estats Units i, malgrat tot, són un país i una societat admirables per molt. Quan feren la Declaració que ara rememorem o quan aprovaren la Constitució, que amb alguns afegits continua demostrant la seva plena vigència i utilitat, els naixents estatunidencs ja guiaren a la resta de mortals per on s’havien d’encaminar l’organització de les seves estructures polítiques, que s’havien de basar en la protecció dels drets i llibertats, la separació i equilibri entre poders o la independència de la justícia per sobre de qualsevol consideració. En un moment en què aquests principis tan elementals i necessaris són posats en quarentena a tantes parts del món quan no directament proscrits amb o sense miraments, és quan més convé reivindicar-los, des de l’altaveu de l’influencer més poderós fins al més humil dels blocs.

[Imatge: Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!