Les aigües turbulentes

Aquest vespre, presentació al saló d’actes de l’Ajuntament de Tarragona del llibre Joaquim Icart i Leonila. Testimoni d’una època (1929-1936). Es tracta d’un recull d’articles periodístics de joventut de l’escriptor Joaquim Icart. A la taula, els quatre estudiosos de la seva obra, Joan Cavallé, Magí Sunyer, Josep Maria Escolà i Maria Antònia Ferrer, han parlat d’Icart des de diferents vessants. Hi eren també presents la seva filla Montserrat, recopiladora dels articles, i Alfred Arola, que és qui els ha editat.

Vaig conèixer Joaquim Icart quan era l’arxiver municipal de Tarragona i jo hi anava a fer un buidatge de notícies del periòdic Catalònia, amb destí a un treball universitari col·lectiu, dirigit, precisament, per Maria Antònia Ferrer, que ha recordat aquells anys en el seu parlament.

Joaquim Icart era un home discret i poc mediàtic. També “semblava tímid, però era molt catalanista” (Maria Antònia Ferrer dixit). Un tarragoní nascut al carrer Merceria que ens va deixar un meritori treball com a articulista, escriptor i traductor de textos clàssics i que ara, amb la recopilació que avui s’ha presentat se’ns fa més accessible. Com bé ha dit Joan Cavallé, ell també va deixar la seva petjada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!