Les aigües turbulentes

La Constitució espanyola, aquell text sacrosant intocable, que havia de ser inmutable i etern (“permanent i inalterable”, com els Principios del Movimiento Nacional, potser?), resulta que sí que es pot tocar. Una proposta de reforma, llançada per Zapatero amb la seva proverbial lleugeresa i recollida favorablement per Rajoy, és possible que s’obri camí en les properes setmanes. I ho farà pel tràmit d’urgència, atesa la proximitat de les eleccions espanyoles!

Sóc diametralment oposat a la manera de pensar del professor Francesc de Carreras, però he de reconèixer que estic d’acord amb part de l’argumentació que avui exposa al seu article de La Vanguardia. La jugada zapateril i l’aquiescència popular són un menyspreu al text constitucional (agradi o no el seu contingut, que aquest és un altre tema). S’han passat anys i anys negant-se en rodó a admetre la possibilitat d’introduir millores a la denominada Carta Magna (i n’hi ha diverses, des d’adaptar-la a la realitat europea fins a canviar la composició del senat, des de suprimir definitivament la pena de mort fins a millorar els capítols de drets i llibertats) i ara els han agafat les presses i, en vigílies electorals, d’un dia per l’altre, introduiran un canvi perfectament abordable en un futur, amb més tranquil·litat.

Quant al fons de la qüestió, un hom està d’acord amb fixar constitucionalment un topall a la despesa pública. Anunciat així només provocarà rebuig frontal als amants de l’intervencionisme a qualsevol preu, avui sortosament en minoria. El problema, és clar, és que el canvi servirà per limitar encara més el marge de maniobra de les comunitats autonòmiques i, doncs, Catalunya. Una pista? PSOE i PP s’han posat ràpidament d’acord amb la reforma constitucional. Els dos partits que diàriament s’evisceren en seu parlamentària no han tingut cap problema en pactar una mesura que ens perjudicarà segur. Ja ho deia Pla o Fuster (mai no recordo quin dels dos va ser) que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres quan es tracta d’anar contra Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!