Les aigües turbulentes

Doncs no queda més remei que parlar de la pel·lícula La bola negra! Promoció comercial a banda (per terra, mar i aire, evident i gens sofisticada), el cert és que és una pel·lícula de la qual tothom en parla per bé o per mal i aquest humil blocaire també hi voldrà dir la seva.

Vaig anar a veure-la l’altra dia i he de dir que la meva impressió fou positiva, cosa que em va alegrar bastant perquè en els darrers anys (d’ençà de la pandèmia) he anat poquíssim al cinema, i tampoc és cosa de perdre el temps amb algun dels molts productes infames que es projecten a les pantalles. Per a l’anècdota personal, apuntar que és la primera vegada que em vaig acollir a la tarifa per a majors de 65 anys (dos euros els dimarts, mai menys).

El film em va agradar més pels seus aspectes formals, artístics i tècnics que pels de fons o argumentals, i crec coincidir amb això tant amb crítics entesos com amb gent anònima. Elements tan diversos com el treball d’actors, els escenaris o la banda sonora són realment impressionants i permeten confirmar el talent dels seus directors, els tals Javis, un parell (que ja no parella, ai) de qui no havia fet gaire seguiment fins ara, la veritat sigui dita.

Altra cosa és la temàtica i el relat que intenta transmetre la pel·lícula. Com és sabut, el seu nucli el constitueix una obra inacabada de García Lorca (La bola negra, que dona nom al film), únic en què l’autor granadí abordava de manera oberta el tema de l’homosexualitat, no amb metàfores, sobrentesos o subterfugis diversos com anteriorment. A partir de l’existència d’aquest text, els Javis construeixen tres relats diferents que es van intercalant durant tota la pel·lícula: l’escenificació del text (situat als anys 30), episodis de la guerra del 36 i l’època actual. La feina de l’espectador consisteix en trobar el desllorigador entre les tres èpoques, és a dir, quina relació hi ha entre elles, i la satisfacció d’acabar entenent-la compensa el desconcert que provoca el seu plantejament a l’inici del film. El fet gai uneix les tres èpoques i acaba convertint la pel·lícula en un producte reivindicatiu de la diversitat sexual on no s’abusa en cap moment, crec jo, de les solucions que abunden avui en dia. No és un producte obertament woke (alel·luia!) i l’erotisme és contingut, sense innecessàries escenes explícites: algunes semblen un anunci de Jean Paul Gaultier.

L’homosexualitat de García Lorca és cosa ben sabuda (era de la “closca amarga”, original definició), però algun crític ha vingut a dir que el gran mèrit dels Javis ha consistit en “normalitzar-la” amb la producció de La bola negra. Home, doncs no. No necessitàvem aquesta excel·lent pel·lícula ni per prendre consciència de la condició del poeta, ni per reivindicar-la, ni per celebrar-la, ni per res. També algun comentarista ha criticat, i amb això estic més d’acord, que se’ns mostra un Lorca excessivament esquerranós, quan era de bona família, amic de falangistes (el van detenir a casa d’un d’ells) i tenia una peculiar relació amb la religió catòlica, qüestions totes elles amagades al film.

Tornant als aspectes formals, m’hi van sobrar algunes escenes que allarguen innecessàriament la pel·lícula. Per als seus autors tenen un significat, naturalment, però em pregunto a sant de què calia recrear-se en les imatges dels morts i moribunds amuntegats en un camió o la dels nois xipollejant a l’aigua. La presència d’Albert Pla fent de militarot espanyol (amb un accent català que tomba) sembla obeir més a un caprici del propi cantant que una altra cosa. Tampoc vaig entendre massa el sentit de les discussions tragicòmiques entre mare i fill (a l’època actual) ni la interminable actuació folklòrica de la Penélope Cruz, que remetia a La niña de tus ojos i posada amb calçador, vés a saber si com a picada d’ullet al públic i crítica dels Estats Units, que és on reparteixen els cobdiciats Oscar a què la pel·lícula aspira. La presència de Glenn Close també obeiria a aquesta estratègia. Amb tot, serà una bona notícia si el film aconsegueix la figureta daurada.

* Crèdit de la imatge: neocine.es

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!