Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Poc a afegir a la polèmica de la setmana, la cancel·lació al darrer moment d’una exposició al MACBA que podia resultar inadequada perquè, horror, es mostraria una escultura amb els trets de l’anterior rei d’Espanya en actitud diguem-ne de submissió. Gràcies a la mala traça dels directius d’aquest museu amb pretensions vanguardistes tenim:
Primer: l’escultura, que no es volia exhibir, s’haurà reproduït fins a l’infinit en mitjans de comunicació de tot ordre, els antics i els nous, en aplicació del famós principi Streisand, que provoca l’efecte contrari al buscat.
Segon: s’aconsegueix notorietat per a una obra que, a mi que em perdonin, artísticament no hi ha per on agafar-la, i per a l’artista, una tal Ines Doujak que a hores d’ara deu estar contentíssima per la popularitat guanyada. Potser aviat la Wikipèdia li dedicarà un articlet que no sigui en alemany.
Tercer: el sector de la creació, agraït perquè se’ls ofereix de nou una ocasió d’esquinçament de vestidures al crit de guerra de “no a la censura” (al qual m’adhereixo, que quedi clar). Què més voldrien ells que se’ls prohibissin les seves ocurrències creatives…
I quart: la broma haurà costat uns bons calerons. Tinc entès que la decisió de cancel·lar tota l’exposició es va prendre en el darrer moment, quan ja estava tot muntat, enllestida tota la promoció (que no deu ser barata) i a punt d’obrir portes (potser fins i tot amb un happening de croquetes i canapès, vés a saber). Una decisió presa pels mateixos que deuen plorar dia sí, dia també, per la migradesa de recursos públics i privats.
[Imatge: qui vulgui idees originals per a la mona d’enguany, ja sap on inspirar-se; www.nuvol.com]
Post-scriptum: poc després d’haver redactat l’apunt, s’ha decidit finalment obrir l’exposició al públic i corregir així el primer error. La notícia no modifica en res el sentit de l’apunt, més aviat confirma tot el que hi deia, inclòs l’efecte crida i notorietat que ha tingut la potinera gestió de l’afer, i fins i tot afegint nous elements: els visitants fent-se selfies davant la falla monàrquico-boliviana contribueixen encara més a la banalització de la cultura.
Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt d’acord amb el seu artícle.
Em sap greu que els meus diners financïin coses d’aquesta mena. Per a mi, com si vol fer una esculptura d’un empalat cap per vall, però que ho faci amb els seus diners, pas amb diners públics.
I si un museu públic viu d’aquestes xarlotades, millor tancar-lo. Ens sortirà més barat (i no ho dic pel consum de llum i aigua). I seria un bon exemple d’austeritat.
Atentament