Les aigües turbulentes

He anat a comprar préssecs i llimones a la fruiteria del costat de casa. Portava posada una samarreta amb la llegenda “Jo també enyoro els accents diacrítics”. La dependenta, una noia molt jove, no s’ha estat de comentar-me:

• doncs jo no sé si enyoro els accents diacrítics…

Se li ha entès perfectament que no els enyorava gens, perquè ha continuat lamentant-se que si la selectivitat, que si les proves… Jo no sabia molt bé què dir (defensar aferrissadament la normativa de tota la vida?, donar-li la raó?, entrar en discussions?), de manera que m’ha sortit contestar-li:

• sí, era una mica complicat…

He pagat i he marxat. La veritat és que el meu motiu principal d’oposició a la reducció de mots amb diacrítics és, precisament, aquesta rendició que suposa l’absurd argument que així es facilita l’aprenentatge del català o que la llengua esdevé més fàcil a les noves generacions de parlants. Tot al contrari, és una mena de traïció a la genuïnitat del català que no farà més atractiu el seu estudi i memorització quan avui en dia a les aules s’evita tot el que suposi un mínim esforç i on ni s’estudia, ni es memoritza res, i menys tot el que tingui a veure amb la branca de les humanitats, la Ventafocs del sistema pedagògic. I tampoc és cert que s’hagin d’estudiar llistes interminables de paraules amb excepcions, com si fossin els reis gots de la nostra infància: només que es llegeixin textos catalans més sovint el cervell ja “fotografia” cada paraula, sense necessitat d’acudir a un diccionari a l’hora d’escriure-la amb posterioritat. Però és clar, això és demanar massa.

Per cert, abans que es fixés en la meva samarreta, la noia se m’ha adreçat en castellà, i ha estat després que ha canviat al català. Potser dur samarretes amb missatges d’aquest tipus (tampoc cal que siguin reivindicatives o amb contingut polèmic) ajuda l’interlocutor a iniciar directament en català la conversa. És el mateix procés mental de quan s’assabenten que em dic “Jordi”, donant per suposat que soc catalanoparlant. Llàstima que ara no hagi d’ensenyar mai el carnet d’identitat…

[Imatge: samarretes de botiga.laincorrecta.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!