Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
A Mercadona, no fa gaire. La caixera usa el català per dir què han de pagar els dos clients que van davant meu. Quan arribo jo ho fa en castellà, tal i com em temia.
Caixera: dieciseis setenta y dos
Jo: a mi no m’ho dius en català?
Caixera: doncs setze setanta dos. És que a aquestes hores i amb tanta gent em faig un “lio” amb les llengües.
Jo: doncs és molt fàcil, sempre en català i ja està
Caixera: sí, sí… però és que hi ha alguns que…
I no ha seguit parlant. Però jo sí he seguit pensant: realment hi ha “alguns” (quants?) que els molesta que una caixera s’adreci en català a Catalunya? Per culpa d’aquests “alguns” els caixers dels súpers del país acaben parlant sempre castellà, cosa que fa que els clients, mimèticament, facin el mateix. I no he seguit pensant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mentre la majoria de catalanoparlants (evidentment jo no m’hi incloc) tinguin el pèssim costum d’adreçar-se en español a un castellanoparlant doblegant-se la llengua, el català te un futur molt i molt negre