Les aigües turbulentes

Avui he tingut l’oportunitat d’escoltar (i de parlar-hi, i fins i tot de fer-m’hi una selfie) Jordi Graupera, que aquest matí ha fet una xerrada a la plaça Anselm Clavé de Tarragona, ciutat on estic passant uns dies. L’acte era organitzat per l’ANC local amb el títol de “Nous lideratges”. Sempre és un plaer llegir i escoltar Graupera, una persona que, al contrari que moltes altres figures públiques, sempre ens sorprèn amb noves idees i interessants perspectives de tot el que fa referència al nostre entorn, des del punt de vista polític, social o filosòfic. No puc dir que estigui al cent per cent d’acord amb ell, naturalment, però tot el que diu ha de ser pres en consideració, no estrictament pel seu contingut sinó perquè ajuda a reflexionar i a fer-se preguntes. La seva intervenció ha versat sobre un resum del què, amb bona o mala intenció, anomenem “procés”, lligant-lo al motiu proposat per l’ANC, els lideratges (o la seva falta) d’aquest convuls període de la història del nostre país. Idea central de la xerrada: per repetir tot el que es va fer de positiu fins a culminar l’octubre de 2017 i evitar la disbauxa posterior, cal posar el focus sobre allò que va unir la societat i que va fer que es sentís segura i majoritària, quelcom que no podem esperar dels partits polítics tradicionals i sí de tota una altra gamma d’instruments (iniciatives locals, entitats, associacions) on “mirar-nos als ulls”, segons ha dit, i recomençar la lluita després de la derrota, com va fer Churchill segons l’anècdota que ha explicat Graupera referida al polític anglès.

Naturalment, el professor i filòsof ha portat l’aigua cap al seu molí i ha acabat parlant del seu producte estrella, Alhora, una aposta partidista de nova generació tant engrescadora com malaventurada fins ara: recordem que va néixer just abans de convocar-se les eleccions al Parlament, privant-los d’un mínim d’estructura i publicitat. Es troba, doncs, en fase de captació de suports per fer gran el projecte: “no ens sobren euros, ni minuts, ni neurones”, ha dit. En el torn de preguntes del públic ha sorgit la immigració i Aliança Catalana, sobre el qual Graupera s’ha esplaiat brillantment, lluny de les simplificacions (i manipulacions dels mitjans, tot s’ha de dir) de l’alcaldessa de Ripoll. He marxat de l’acte amb la sensació que si l’independentisme tingués unes quantes figures com ell podríem encarar més eficaçment la nova lluita. És potser per això que costa tant trobar-se’l als mitjans convencionals.

[Imatge: foto de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!