Les aigües turbulentes

Fieu-vos de la intel·ligència artificial. En un exercici egòlatra, idèntic al que tothom ha fet alguna vegada a Google, he teclejat el meu nom i dos cognoms a aquesta cosa denominada “ChatGPT”, demanant-li alguna dada o informació sobre la meva persona, i la resposta ha estat que un servidor, i cito textualment, “ha treballat en diversos mitjans de comunicació importants a Catalunya. Un dels mitjans destacats on ha exercit la seva professió és Catalunya Ràdio, on ha estat conegut per la seva tasca com a periodista i comunicador. A Catalunya Ràdio, Casadevall ha participat en programes informatius i de divulgació, aportant la seva experiència en l’àrea de la comunicació i la informació”. Una mica sorprès, per tal de no ficar els peus a la galleda i adaptant-me a la seva lògica, li he fet saber que jo no he treballat mai a l’emissora pública catalana i que possiblement podria tractar-se d’algú altre amb el mateix nom. Ha contestat que lamentava molt la confusió (lo siento mucho, no volverá a ocurrir) i que tot plegat podria deure’s a una desinformació o a una confusió de noms.

¿Podem fiar-nos d’aquests constructes de darrera generació que contesten tota mena de preguntes, ens redacten escrits, informes, poesies o contes, ens dissenyen pàgines web o fins i tot ens creen imatges a partir de quatre dades? Ja es veu que no massa. Una cosa és que ens ajudin en la vida diària, localitzant i exposant tota mena d’informació, i una altra és que el producte resultant sigui realment “intel·ligent” i que per donar-la per bona calgui contrastar-la amb fonts alternatives usant l’altra intel·ligència, la de tota la vida, la dels humans. Ja no entro en quin és el grau d’aquesta intel·ligència humana, que vull confiar en que seguirà sent sempre superior a la que processa dades (seleccionades i introduïdes, al seu torn, per intel·ligències humanes).

Crec que la IA (aquestes són les sigles amb què usualment és coneguda) experimentarà el mateix procés que tot avenç important de la humanitat, caracteritzat per un primer moment d’eufòria seguida d’aterratge a la realitat. El primer impacte subsegüent a la seva aparició i expansió ocasiona un enlluernament col·lectiu per la novetat i un desmesurat entusiasme per les seves potencials aplicacions en totes les esferes de la societat. Un entusiasme inflat per uns mitjans de comunicació, els antics i els nous, que acullen i difonen de manera acrítica les contínues novetats que van sorgint en qualsevol camp. Si per ells fos, viuríem en el millor dels mons possibles, atapeït de constants innovacions en les modes, en les tendències artístiques, en les maneres de relacionar-se o en les darreres novetats tecnològiques, com la que ens ocupa, que ens farien a tots feliços i contents.

Menys fums, Caputxeta. No correm tant. Encara recordo quan fa anys a les notícies ens deien que en poc temps no caldria als supermercats passar un a un els productes per caixa. Seria suficient passar el carretó per un arc que llegiria el codi de barres de tota la compra, calcularia el seu cost i passaria el cobrament al compte o targeta del client, sense més històries. Ja s’ha vist que estem lluny d’aquesta innovació, no sé si per un problema de costos o pels conflictes laborals que originaria la progressiva supressió dels encarregats de les caixes, aquells que amb veu desmenjada ens pregunten si volem bossa o si tenim la targeta de fidelització. També recordo una altra revolució tecnològica, digna d’alguna pel·lícula futurista: la identificació de les persones amb l’escaneig del seu iris per poder entrar a qualsevol lloc. Una idea particularment reeixida que ens permetria entrar o sortir dels llocs que tinguéssim autoritzat fer-ho, sense carregar claus o targetes (que es poden perdre) o memoritzar contrasenyes (que es poden oblidar): els ulls, llevat d’un desgraciat accident, sempre els portem a sobre. Heu vist que això s’apliqui a la vida diària? Jo tampoc.

El món evoluciona, sí, però a un ritme més moderat que el predicat per alguns entusiastes, i potser millor així.

[Menys fums, Caputxeta és la solució que em dona el ChatGPT per traduir l’expressió Menos lobos, Caperucita. No em convenç massa; imatge: apdcat.gencat.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!