Les aigües turbulentes

Tornem-hi que no ha estat res. Un nou Onze de Setembre, una nova convocatòria per manifestar-nos, una nova oportunitat per comptar-nos i una nova ocasió per fer balanç del que s’ha fet bé i malament i per conjurar-nos de cara al futur. Aquest any les manifestacions han estat descentralitzades. Des del 2016 que això no passava. Com llavors, una de les trobades era a Tarragona i la facilitat per acudir-hi i participar feia personalment inexcusable mantenir-me’n al marge.

• La concentració ha estat al passeig de les Palmeres. Lluïa un sol radiant i plenament estiuenc que feia que s’agraís l’ombra però a l’hora constituïa un estímul per participar a la marxa. La paradeta de l’ANC s’apressava a vendre les darreres samarretes. Enguany, i per primera vegada en molt de temps, no participo amb la samarreta oficial, sinó que desfilo “de carrer”. Déu-n’hi-do l’abundància de samarretes d’altres anys que es veuen. Grogues, verdes, blau llampant… Potser sí que ha calat en la gent aquella crítica que es feia per haver convertit l’Onze de Setembre en un happening de roba vistosa, lliris i papers cívicament dipositats a les papereres. Però les coses han canviat o així m’ho ha semblat.
• La manifestació ha discorregut ordenada i fluïda, sense retencions ni tampoc cops de colze. La Rambla, des d’on jo era, es veia plena cap avall i cap amunt. Impossible concretar una xifra sense enganys subjectius. Després es dirà que hi havia 5.000 persones. Creguem-nos-ho.
• La tipologia social era l’esperada d’altres anys. Predomini de gent madura o “amb una edat”. Abundància de senyores de l’ANC, ja ens entenem. Parelles amb criatures i, cosa que m’ha sorprès agradablement, més jovent del què es podria pensar. Com a mínim, que puguem passar la torxa amb normalitat.
• Davant meu una orquestra ha amenitzat la marxa amb composicions diverses, inclosa la inevitable i una mica embafadora “Amparito Roca”. Una part dels marxants ha mostrat la seva desaprovació. Això no és la festa major, diuen, i aquí no hem vingut a celebrar res sinó a protestar, reivindicar i autoafirmar-nos. No deixen de tenir bona part de raó.
• La manifestació acabava on s’alça l’estàtua dels Despullats. S’admeten comentaris irònics sobre aquest fet. Davant hi havia instal·lat l’escenari amb una gran pantalla per visualitzar l’acte que simultàniament es retransmetia des de Barcelona. L’escalfament del públic ha anat a càrrec de Jordi Pessarrodona (el del nas de pallasso, per entendre’ns), amb tot el seu repertori de consignes; que jo recordi (aquesta vegada no he apuntat res), “U d’Octubre, ni oblit ni perdó”, “Independència, desobediència” i “Illa fora, botifler”, corejades pel públic, que ha afegit “Puta Espanya” diverses vegades. Definitivament, el llirisme va de baixa.
• Les intervencions dels representants de cada entitat han estat, afortunadament, limitades en el temps. De tota manera, vint minuts ben bons de xerrameca no ens els han estalviat. La retransmissió ha patit constants talls de so i congelació d’imatge. Se’ns ha assegurat que això es devia a una acció de hackers de procedència espanyolista. Tant pot ser veritat com mentida, però almenys ha servit de carnassa per al respectable, que lògicament no ha dubtat en protestar pel presumpte delicte.
• El darrer ha parlar ha estat el cada dia més venerable (i apreciat) Lluís Llach, de lo milloret que tenim si del que es tracta és de liderar i esperonar la societat civil. Altra cosa és domar les interioritats de l’Assemblea, coneguda per les seves batusses intestines. Amb el cant d'”Els Segadors” s’ha clos l’acte reivindicatiu d’enguany.

Tots els oradors han instat a passar a l’acció en el dia a dia, amb el suport i acompanyament de les entitats que representaven respectivament. S’ha parlat molt poc dels partits polítics, que ningú no ha trobat a faltar. Un cartell ens recordava “la lluita continua”. Efectivament, sento esmenar el president Puigdemont quan va dir que “encara som aquí”. No: “ja som aquí de nou”. Falta veure com anirà la cosa i quan tardarà a donar els resultats desitjats. Com acabava sempre Llach els seus tuits: “Seguim”. Doncs això.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!